Totemisme: diferència entre les revisions

El terme deriva de la paraula ''[[ototeman]]'', del llenguatge [[algonkina]] d'[[Ojibwa]] (a l'àrea nord dels Grans Llacs a Amèrica del Nord oriental): originàriament significa: 'ell és de la meva parentela'. L'arrel gramatical ''ote'' significa una relació de sang entre els germans que tenen la mateixa mare i que no poden casar-se entre ells.

 

 

Existeixen diferents teories sobre el seu origen. Els antropòlegs materialistes suggereixen que el totemisme va néixer com una manera de protegir els animals i les plantes de l'[[extinció]]. D'aquesta manera, cada tribu es va encarregar de protegir un animal tòtem, acordant, per exemple, que només ells el caçarien, o també en cas contrari, protegir l'animal totèmic establint un [[tabú]] que prohibia la ingesta de l'animal o vegetal en qüestió per part de la tribu. En la pràctica, el totemisme es duia a terme assignant el nom de l'animal al nom de la tribu; així, els antropòlegs trobaven en els seus viatges, per exemple, el clan dels castors, o el clan dels [[bedoll]]s, entre molts altres tòtems d'animals i plantes que, de vegades, humorísticament, eren adjectivats per formar combinacions del tipus "bisó rialler". Altres antropòlegs menys entusiastes van afirmar que el totemisme va néixer senzillament com una necessitat lingüística de designar els seus veïns, i no van trobar millor manera de fer-ho que usant les paraules que tenien a mà i que millor caracteritzaven els animals. Si els seus veïns eren especialistes en la recol·lecció de la mel, els anomenaven ''el clan de la mel'', o més concretament, ''els mels''.