Avi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m correcció
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:The Favorite by Georgios Iakovidis.jpg|miniatura|Avi i nétnet, quadre de [[Georgios Jakobides]].]]
'''Avis''' és el nom amb el qual els [[fill]]s designen el [[pare]] i la [[mare]] de llurs pares, essent respectivament anomenats '''avi''' i '''àvia'''. El nom infantil és ''iaio'' i ''iaia'' (o ''jai(o)'' i ''jaia'') però s'empra en família aquest terme, i al [[País Valencià]] '''iaios'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=iaio|títol=iaio|obra=Diccionari normatiu valencià|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref> és el terme d'ús general.
 
Els avis són part important de la [[família extensa]] o de consanguinitat. En les cultures tradicionals, els avis han tingut un paper fort enla cura i la criança dels els nens. Això ha tendit a desaparèixer en el desenvolupament de la [[família nuclear]].
 
Als nostres dies, el paper dels avis, quan la major part de tots dos pares treballen, és tot sovint de prendre cura dels seus nétsnets. Ajuden a mantenir la història familiar oral, acostumen a ser els qui conten als nétsnets tradicions i jocs antics i també donen un cop de mà com a reforç escolar.<ref>{{ref-llibre|títol=De profesión abuelo:ser abuelos hoy|cognom=Bernard Mainar|nom= Juan Antonio|editorial=Grao|any=2012|isbn=9788499804279|pàgines=pp.98-99}}</ref> La Dra. Gloria Ferrero ha assenyalat que el rol de l'àvia es vincula amb «la funció de la transmissió del coneixement generacional, del passat, els orígens», alhora que, com que tenen una relació amb els nétsnets menys tibada per les relacions d'autoritat que aquests mantenen amb els seus pares, els avis estan en millors condicions d'«escoltar, comprendre i sostenir els seus nétsnets de vegades que els seus pares no poden fer-ho...», d'aquesta manera fan un paper essencial al procés de «transmissió intergeneracional», procés lligat estretament al de la construcció de la identitat.<ref>{{ref-web|títol = La abuelidad como transmisión simbólica|cognom= Ferrero|nom= Gloria Adriana|editor= Psico-Mujer |url=http://psico-mujer.com.ar/articulos/articuloscientificos/la-abuelidad.htm|consulta = 11 de desembre de 2013}}</ref> En els casos en els quals els pares no poden fer-se càrrec adequadament dels seus fills, els avis poden tenir el paper de mantenidors o tutors, per això d'ençà del 1998 l'ONG «Missatgers de la Pau» celebra cada 26 de juliol el Dia de l'avi.
 
Hi ha «Monuments als avis», com el que s'ha col·locat al jardí de l'antic Convent de les Monges de [[Riba-roja de Túria]] ([[València]]). El monument, obra de l'artista alacantina Amparo Alonso Sanz, representa una parella d'avis que dóna a beure aal llurseu nétnet amb un càntir. Té unes dimensions similars a la figura humana per tal ser realista i colpidor. És d'[[acer patinable]], un material recobert d'una capa d'òxid superficial que el protegeix i el fa especialment adequat per a ser a l'exterior.
 
== Referències ==