El nom que es dónadona als signes d'aquests alfabets és el de ''runa'', a diferència de lletra del llatí i grec, com apareix enregistrat ja en un bastó tallat alemany del {{segle|VI|s}} i també, possiblement com a ''runo'', a la [[pedra Einang]] ({{segle|IV|s}}). Aquest nom procedeix del femení germànic de tema en -'''ō''' *'''rūnō''', de l'arrel ''rūn-'': gòtic ''rūna''<ref>Aquest mot traduiex el grec '''τὸ μυστήριον''' “secret; misteri” en els següents passatges: Luc 8:10=τὰ μυστήρια; Marc 4:11=τὸ μυστήριον; Romans 11:25=τὸ μυστήριον τοῦτο; 1 Corintis 13:2=τὰ μυστήρια πάντα; 1 Corintis 15:51=μυστήριον Efesis 1:9=τὸ μυστήριον; Efesis 3:3=τὸ μυστήριον; Efesis 3:4=ἐν τῷ μυστηρίῳ; Efesis 3:9=τοῦ μυστηρίου; Efesis 6:19=τὸ μυστήριον; Colossencs 1:26=τὸ μυστήριον τὸ ἀποκεκρυμμένον; Colossencs 4:3=τὸ μυστήριον; 1 Timoteu 3:9=τὸ μυστήριον; 1 Timoteu 3:16=τὸ τῆς εὐσεβείας μυστήριον.<br>El mot tradueix el grec '''βουλή''' “designi, intenció [secreta], motiu [secret], voluntat” a Lluc 7:30=τὴν βουλὴν τοῦ θεοῦ, i a 1 Corintis 4:5=τὰς βουλὰς τῶν καρδιῶν.<br>Finalment, el mot tradueix el grec '''συμβούλιον''' “consell [secret]” a Mateu 27:1.<br>Al costat d'aquest mot, encara cal esmentar el derivat '''garūni''', un neutre de tema en -''ja'', que apareix traduint el grec '''συμβούλιον''' “consell [secret]” a Mateu 27:1 (''depenent del manuscrist, ''rūna), Marc 3:6 i Marc 15:1.</ref> (''runa'' en [[llengua gòtica|gòtic]]), que significa ''secret'' (en comparació amb el [[finès]], que agafà el cognat rúnic amb el significat de ''poema'').
Les runes començaren a ser usades pels pobles germànics el {{segle|I|s}} o [[segle II|II]]. La [[inscripcions rúniques|inscripció rúnica]] més antiga data d'aproximadament el [[160]] i es troba en una [[Inscripcions de Vimose|pinta trobada al pantà de Vimose]], a l'[[illa]] de [[Fiònia]], en ella es llegeix ''harha'' (pinta). Un altre candidat disputat a ésser la més antiga és la inscripció del segle I de la [[fíbula de Meldorf]]. Aquest període pot correspondre's amb les últimes fases lingüístiques de l'idioma [[protogermànic]] o germànic comú, que evolucionava a dialectes no clarament separats encara en les seves tres vessants en els següents segles: les [[llengües germàniques septentrionals]], [[llengües germàniques occidentals]] i [[llengües germàniques orientals]].
