Diferència entre revisions de la pàgina «Patogen»

1.857 bytes afegits ,  fa 3 mesos
cap resum d'edició
Un '''patogen''' (del grec πάθος ''pathos'' "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) ''gignomai (gen-)'' "dono llum a"), '''agent infecciós''' o, més habitualment [[microorganisme|germen]], és un [[agent biològic]] que causa [[malalties]] o pertorbacions al seu [[hoste (biologia)|hoste]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Alberts B, Johnson A, Lewis J, Raff M, ''et al'' |títol= Introduction to Pathogens |publicació= A: Molecular Biology of the Cell. Chap. 25-1; Garland Science, New York |pàgines=pàgs: 10. {{ISBN|0-8153-3218-1}}|volum= 2002; 4th Edition, NBK26917 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK26917/ |llengua= anglès |consulta= 24 juny 2021|}}</ref> ElEls termeprincipals "patogen"mecanismes derivaper delmitjà [[grecdels anticquals els gèrmens originen malalties són tres:<ref>{{ref-publicació|grec]]cognom= "allòJaneway queJr, produeixCA; sofriment".Travers, HiP; haWalport, diversosM; substratsShlomchik, iMJ rutes|títol= pelsInfectious qualsagents unand patogenhow potthey envaircause undisease hoste;|publicació= lesA: rutesImmunobiology: principalsThe tenenImmune escalesSystem dein tempsHealth diferentsand Disease. Chap 10-1; Garland Science, peròNew laYork [[contaminació|pàgines=pàgs: del4. sòl]]{{ISBN|0-8153-3642-X}} és|volum= la2001; que5th Edition, elNBK27114 potencial|url= méshttps://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK27114/ llarg|llengua= oanglès persistent|consulta= d'allotjar26 unjuny patogen.2021|}}</ref>
* El contacte o l'entrada amb/dins les cèl·lules de l'hoste, provocant la mort d'aquestes.
* L'alliberament de [[toxines]] que maten les cèl·lules a distància o d'[[enzims]] que degraden els components dels [[Teixit (biologia)|teixits]], danyen els [[vasos sanguinis]] i provoquen [[necrosi]] [[Isquèmia|isquèmica]].
* La inducció de la [[resposta immunitària]] de l'hoste, que pot comportar greus lesions tissulars tot i anar originàriament dirigida contra l'agent infecciós.
 
El terme "patogen" deriva del [[grec antic|grec]] "allò que produeix sofriment". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la [[contaminació del sòl]] és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.
 
El cos humà conté moltes defenses naturals en el seu [[sistema immunitari]] contra alguns dels patògens més comuns (com ara ''[[Pneumocystis]]'')<ref>{{ref-publicació|cognom= Hoving, JC |títol= ''Pneumocystis'' and interactions with host immune receptors |publicació= PLoS Pathog |pàgines=pp: e1006807|volum= 2018 Feb 22; 14 (2) |doi= 10.1371/journal.ppat.1006807 |pmid= 29470553 |issn= 1553-7374 |url= https://journals.plos.org/plospathogens/article?id=10.1371/journal.ppat.1006807 |llengua= anglès |consulta= 24 juny 2021|}}</ref> i un gran nombre de [[bacteris]] "útils" presents a la [[Microbiota#Microbiota humana|flora normal]] humana.<ref>{{ref-publicació|cognom= Wang, B, Yao, M; Lv, L; Ling, Z; Li, L |títol= The Human Microbiota in Health and Disease |publicació= Engineering |pàgines=pp: 71-82|volum= 2017 Feb; 3 (1) |doi= 10.1016/J.ENG.2017.01.008 |issn= 2095-8099 |url= https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S2095809917301492 |llengua= anglès |consulta= 25 juny 2021|}}</ref> Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris "bons" queden danyats d'alguna manera (p. ex. a causa de la [[quimioteràpia]], el [[VIH|virus de la immunodeficiència humana]] (VIH) o de l'ús d'[[antibiòtics]] per a eliminar altres patògens), els bacteris patògens que estaven sent mantinguts a ratlla poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'[[infecció oportunista|infeccions oportunistes]].
=== Bacteris patògens ===
{{principal|Bacteris patògens}}
Tot i que la immensa majoria de bacteris són inofensius o beneficiosos, alguns bacteris patògens causen malalties infeccioses. La malaltia bacteriana més comuna és la [[tuberculosi]], provocada pel bacteri ''[[Mycobacterium tuberculosis]]'', que mata uns dos milions de persones a l'any, principalment a l'Àfrica subsahariana. Els bacteris són l'origen d'altres malalties globalment importants, com ara la [[pneumònia]], la qual pot ser provocada per bacteris com ara ''[[Haemophilus]]'', ''[[Streptococcus]]'' i ''[[Pseudomonas]]''<ref>{{ref-publicació|cognom= Sattar, SBA; Sharma, S |títol= Bacterial Pneumonia |publicació= StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC |pàgines=pàgs: 11|volum= 2021 Maig 7; NBK513321 (rev) |pmid= 30020693 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK513321/ |llengua= anglès |consulta= 24 juny 2021|}}</ref> o d'algunes [[Intoxicació alimentària|adquirides a través del menjar]], especialment les que causen certes [[Espècie (biologia)|espècies]] de ''[[Shigel·la]]'', ''[[E. coli]]'', ''[[Campylobacter]]'' i ''[[Salmonella]]''.<ref>{{ref-publicació|cognom= Addis, M; Sisay, D |títol= A Review on Major Food Borne Bacterial Illnesses |publicació= J Trop Dis |pàgines=pp: 1000176|volum= 2015; 3 (4) |doi= 10.4176/2329-891X.1000176 |issn= 2329-891X |url= https://www.longdom.org/open-access/a-review-on-major-food-borne-bacterial-illnesses-2329-891X-1000176.pdf |llengua= anglès |consulta= 24 juny 2021|}}</ref> Els bacteris patògens també poden provocar infeccions com ara el [[tètanus]], el [[tifus]], la [[diftèria]], la [[sífilis]] i la [[lepra]]. Els [[antibiòtics]] solen servir per a matar els bacteris, encara que els fenòmens de [[resistència als antibiòtics]] han augmentat notòriament al llarg de les darreres dècades.<ref>{{ref-publicació|cognom= Aslam, B; Wang, W; Arshad, MI; Khurshid, M; ''et al'' |títol= Antibiotic resistance: a rundown of a global crisis |publicació= Infect Drug Resist |pàgines=pp: 1645-1658|volum= 2018 Oct 10; 11 |doi= 10.2147/IDR.S173867 |pmid= 30349322 |pmc= 6188119 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6188119/ |llengua= anglès |consulta= 26 juny 2021|}}</ref>
 
=== Virus patògens ===
{{principal|Taula de virus amb importància clínica}}
Els virus patògens són principalment els de les [[Família (biologia)|famílies]] dels [[Adenovirus|adenovírids]], [[Picornavirus|picornavírids]], [[herpesvírid]]s, [[hepadnavírid]]s, [[flavivírid]]s, [[Retrovirus|retrovírids]], [[ortomixovírid]]s, [[Paramixovirus|paramixovírids]], [[papovavírid]]s''papovaviricetes'',<ref>{{Ref-web|url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/Taxonomy/Browser/wwwtax.cgi?mode=Info&id=2732421 |títol= Papovaviricetes | autor= NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine |data= 2021 Jun 2; ID: 2732421 (rev) | pàgines=pàgs: 2|llengua= anglès |consulta= 26 juny 2021}}</ref> [[rabdovírid]]s i [[togavírid]]s. Alguns virus patògens notables causen la verola, la grip, la [[parotiditis epidèmica]], el [[xarampió]], la [[varicel·la]] i la rubèola. L'Ebola i el [[Virus de Marburg|Marburg]], pertanyents a la família ''[[Filoviridae]]'', són uns altres virus patògens que provoquen una mortalitat molt alta.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kuhn, JH; Bào, Y; Bavari, S; Becker, S; ''et al'' |títol= Virus nomenclature below the species level: a standardized nomenclature for filovirus strains and variants rescued from cDNA |publicació= Arch Virol |pàgines=pp: 1229-1237|volum= 2014 Maig; 159 (5) |doi= 10.1007/s00705-013-1877-2 |pmc= 4010566 |pmid= 24190508 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4010566/ |llengua= anglès |consulta= 23 juny 2021|}}</ref>
 
=== Viroides i virusoides ===
Usuari anònim