Diagrama de Feynman: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat |
m Diacrítics |
||
Línia 1:
{{MT|data=juny de 2016}}
[[Fitxer:Feynmandiagram.svg|miniatura|Diagrama de Feynman que il·lustra la interacció entre dos [[electró|electrons]] produïda mitjançant l'intercanvi d'un [[fotó]].]]
Un ''' diagrama de Feynman ''' és un dispositiu de comptatge per realitzar càlculs en la [[teoria quàntica de camps]], inventada pel físic americà [[Richard Feynman]]. El problema de calcular [[secció eficaç|seccions eficaces]] de [[scattering|dispersió]] a [[física de partícules]] es redueix a sumar sobre les amplituds de tots els estats intermedis possibles, en el que es coneix com a [[Teoria pertorbacional|expansió pertorbatius]]. Aquests estats es poden representar pels diagrames de Feynman, que són més fàcils de no perdre de vista a, amb freqüència, càlculs tortuosos. Feynman va mostrar com calcular les amplituds del diagrama usant les anomenades, regles de Feynman, que es poden derivar del·lagrangià subjacent al sistema. Cada línia interna correspon a un factor del [[propagador]] de la [[partícula virtual]] corresponent; cada vèrtex on les línies es reuneixen
A més del seu valor com a tècnica matemàtica, els diagrames de Feynman proporcionen penetració física profunda a la naturalesa de les interaccions de les partícules. Les partícules obren recíprocament a cada manera possible, de fet, la partícula "virtual" intermediària es pot propagar més ràpidament que la llum. (això no viola la [[relativitat]] per raons profundes, de fet, ajuda a preservar la causalitat en un espaitemps relativista.) La probabilitat de cada resultat llavors és obtinguda sumant sobre totes aquestes possibilitats. Això es lliga a la formulació [[integral funcional]] de la [[mecànica quàntica]], també inventada per Feynman - vegeu la formulació [[integral de trajectòries]].
Línia 12:
Els diagrames de Feynman són realment una manera gràfica de no perdre de vista els [[notació DeWitt|índexs de DeWitt]] com la [[notació gràfica de Penrose]] per als índexs en [[àlgebra multilineal]]. Hi ha diversos diversos tipus per als índexs, un per a cada camp (aquest depèn de com s'agrupen els camps, per exemple, si el camp del quark "up" i el camp del quark "down" es tracta com camps diversos, llavors hauria divers tipus assignat a tots dos però si es tracten com sol camp de diversos components amb "sabors", llavors seria només un tipus) les vores, (és a dir els [[propagador]] és) són [[tensor]]s de rang (2,0) en la notació DeWitt (és a dir amb dos índexs [[contravariant]] si cap [[covariant]]), mentre que els vèrtexs de grau n són tensors covariant de rang n que són [[totalment simètric]]s per a tots els índexs bosònica del mateix tipus i [[totalment antisimètrics]] per a tots els índexs fermiòniques del mateix tipus i la [[contracció]] d'un propagador amb un tensor covariant de rang n és indicat per una vora incident a un vèrtex (no hi ha ambigüitat amb quin índex contraure perquè els vèrtexs corresponen als tensors totalment simètrics). Els vèrtexs externs corresponen als índexs contravariants no contrets.
Una derivació de les regles de Feynman que utilitza integral funcional gaussiana es
Malauradament, aquesta suma infinita és sols [[assimptòticament convergent]].
| |||