Falangisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Diacrítics
Línia 2:
 
== Història ==
La gènesi d'aquest moviment té lloc en els anys previs a la [[Guerra Civil Espanyola]], en un clima de màxima tensió i [[polarització política]], en el qual les baralles rondaires entre ultraesquerrans i ultradretans estan gairebé a l'ordre del dia. És durant aquest període quan es dónadona forma a la doctrina nacional-sindicalista, i es propaga per diferents punts d'Espanya mitjançant discursos de José Antonio i de nombrosos falangistes més. Coherentment amb la seva filosofia, es creen diversos sindicats, entre ells el SEU ([[Sindicato Español Universitario]]) o la CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista), que es diluirien després de la victòria dels nacionals en la [[Guerra Civil Espanyola]] fins a la mort de [[Francisco Franco]] en [[1975]]. En aquest període la [[Falange Española de las JONS]] s'enfronta freqüentment amb les esquerres, a les quals no els agrada al considerar-la competidora en el plànol de la revolució social i amb la dreta liberal, a la qual no agrada el seu afany "revolucionari" i la recerca de [[justícia social]].
 
Com a conseqüència d'aquest enfrontament i després de l'intent d'assassinat del catedràtic de Dret [[Luis Jiménez de Asúa|Jiménez de Asúa]], portat a terme pels seus propis alumnes, s'implica als estudiants del SEU decretant-se la il·legalitat de la Falange i els seus dirigents, entre ells Primo de Rivera, van ser empresonats el [[14 de març]] de [[1936]] pel govern del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]]. Posteriorment el Tribunal Suprem va declarar la legalitat de FE de les JONS, encara que el Govern mai va respectar aquesta sentència. Una vegada produïda la revolta el [[18 de juliol]] de [[1936]], José Antonio intentarà mantenir l'autonomia del Moviment nacional-sindicalista davant les dretes i recordarà als seus seguidors que el seu objectiu és dur a la pràctica el programa falangista, encara que des de la presó els seus intents resulten infructuosos, sucumbint el nacional-sindicalisme en la marea de la guerra civil.
Línia 23:
* El concepte de [[propietat privada]] està permesa, però supeditada a la funció social. En tot cas la propietat queda restringida a la satisfacció de les necessitats bàsiques. Mai es permetrà el control privat sobre els mitjans de producció.
* En una empresa, tots els quals treballen en ella, obrers i directors, participen en la propietat i la gestió. La plusvàlua de producció és assignada al treball (no al capital).
* L'agrupació d'empreses per branques de producció dónadona lloc als sindicats nacionals que són els pilars socials i econòmics de l'estat nacional-sindicalista.
* La [[banc (empresa)|banca]] ha d'organitzar-se així mateix entorn d'un sindicat.