Diferència entre revisions de la pàgina «Georg Wilhelm Friedrich Hegel»

m
Diacrítics
(Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8)
m (Diacrítics)
 
Les determinacions lògiques anteriorment exposades, les determinacions de l'ésser i l'essència, no són meres determinacions del pensament. La lògica del concepte s'entén ordinàriament com a ciència només formal, però si les formes lògiques del concepte fossin recipients morts, passius, de meres representacions i pensaments, el seu coneixement seria superflu; però, en realitat, són com formes del concepte, l'esperit viu d'allò real i, per tant, es requereix indagar la veritat d'aquestes formes i la seva connexió necessària.
 
El mètode del coneixement no és una forma merament exterior, sinó que és ànima i concepte del contingut. Pel que fa a la naturalesa del concepte, l'anàlisi és la primera, perquè ha d'elevar la matèria donada a la forma d'abstraccions universals, les quals, després, mitjançant el mètode sintètic són posades com a definicions. L'anàlisi resol la dada concreta, aïlla les seves diferències i els dónadona forma d'universalitat, o deixa el concret com a fonament i per mitjà de l'abstracció de les particularitats que aparenten ser inessencials, posa en relleu un universal concret, o sigui, la força de llei general. Aquesta universalitat és, després, també determinada mitjançant la síntesi del concepte en les seves formes, en definicions.
 
L'activitat humana uneix el subjectiu amb l'objectiu. El fi subjectiu es vincula amb l'objectivitat exterior a aquest, per un mitjà que és la unitat de tots dos, això és l'activitat conforme a la ment. Així, amb les seves eines, l'ésser humà té poder sobre la natura exterior, encara que pel que fa a les seves finalitats es troba amb freqüència sotmès a aquesta.
Dins l'art, Hegel ve a distingir tres formes artístiques, la ''forma artística simbòlica'', la ''forma artística clàssica'' i la ''forma artística romàntica''. Aquestes marquen el camí de la idea en l'art; són diferents relacions entre el contingut i la forma.
 
La ''forma artística simbòlica'' ha de ser un mer buscar la forma per a un contingut que encara és indeterminat. La figura serà deficient, no ve a expressar la idea. L'ésser humà, a partir del material sensible de la natura, hi construirà una forma a la qual li adjudica un significat. Es dónadona la utilització del símbol; aquest, en el seu caràcter d'ambigu, omple de misteri tot l'art simbòlic. La forma serà més gran que el contingut. Hegel ve a relacionar aquesta forma artística amb l'art de l'arquitectura; aquesta, no mostra el diví sinó el seu exterior, el seu lloc de residència. Amb l'arquitectura, es referirà a l'arquitectura de culte, més específicament a l'egípcia, l'índia i l'hebrea.
 
La ''forma artística clàssica'' aconsegueix l'equilibri entre forma i contingut. La idea no sols és determinada, sinó que s'esgota en la seva manifestació. L'art grec, l'escultura, és l'art de la forma artística clàssica. Les escultures gregues no eren, per als grecs, representacions del déu, sinó que eren el déu mateix. Els grecs van ser capaços d'expressar el seu esperit absolut, la seva religió, en l'art. A això es referia Hegel quan parlava del caràcter passat de l'art. L'art, en la seva essència, pertany al passat sempre, perquè és en aquest on la compleix, és en l'art grec on l'art aconsegueix el seu fi últim, la representació total de la idea.
 
Però, precisament pel caràcter limitat de l'art, aquest equilibri s'ha de trencar. És aquí on es dónadona el pas a la ''forma artística romàntica''. Una vegada més, hi ha una desigualtat entre forma i contingut, deixen d'encastar de manera perfecta, però ara és la forma la que no és capaç de representar l'esperit. El contingut ultrapassa la forma.
 
Les arts d'aquesta forma artística són la pintura, la música i la poesia. La idea va anar d'allò més material, la pintura, almenys material, passant per la música, que té com a matèria el so, arribant a la poesia, que és l'art universal de l'esperit, ja que té com a material la bella fantasia. La poesia va travessar totes les altres arts.
1.885.446

modificacions