Diferència entre revisions de la pàgina «Kostís Palamàs»

m
Diacrítics
m (Robot posa la Categoria:Morts a Atenes a partir de Wikidata)
m (Diacrítics)
 
Palamàs pertany a una important família d'erudits i de resistents: el seu besavi patern, Panaiotis Palamàs (1722-1803) va participar en la [[Revolució d'Orloff]] i fou el fundador de l'Escola Palamiana a [[Mesolongi]], un dels centres intel·lectuals més importants de la Grècia otomana. El seu pare, Ioannis Palamàs, era professor a l'Escola del Patriarcat de [[Constantinoble]]. Palamàs va néixer el 1859 a [[Patres]], on el seu pare treballava com a magistrat. Orfe amb sis anys ja de pare i mare, Palamàs i el seu germà gran van ser criats per llur oncle i varen instal·lar-s'hi, amb ell, a Mesolongi. Quan va acabar els estudis secundaris, el [[1875]], Palamàs va matricular-se a la Facultat de dret a [[Atenes]], però el seu interès es versava ja en la poesia, la literatura i els debats d'idees de l'època. Esdevé periodista, i es fa conèixer com a redactor de les revistes i diaris més importants d'aleshores. El [[1886]] publicà el seu primer recull de poemes, ''Cants de la meva pàtria'', amb el subtítol de ''Cants de la llacuna''. El desembre de [[1887]] es casà amb Maria Apostolou Valvi, de Mesolongi, i hi té tres fills: Nausica, Leandros i Alkis. El fill més petit, Alkis, mor de [[meningitis]] amb quatre anys. La mort del seu fill el capbussa en una profunda aflicció, que l'inspira per compondre l'[[elegia]] anomenada ''La Tomba'', publicada el [[1898]]. L'octubre de [[1897]] esdevé secretari general de la [[Universitat d'Atenes]], càrrec que va ocupar durant trenta anys.
[[Fitxer:Palamas Serao Hoyse.jpg|miniatura|esquerra|La casa on va néixer Palamàs i [[Matilde Serao]] a [[Patres]].]]
L'abril de [[1926]], per a les festes del centenari commemoratiu de la famosa Sortida del [[Setge de Mesolongi]], recita en mig de la gentada aplegada al Jardí dels Herois, el gran poema ''La Glòria a Mesolongi''. La seva reputació depassa les fronteres: a [[París]], Hubert Pernot, hel·lenista reputat de [[La Sorbona]], organitza un homenatge a Kostís Palamàs l'abril del 1926, al llarg del qual diversos recitadors declamen els versos del poeta. El mateix any l'admeten a l'Acadèmia d'Atenes, de la qual esdevé president el [[1930]]. Un altre homenatge excepcional van retre-l'hi el degà i tot el personal de la Universitat d'Atenes el [[1928]], quan es retira del seu càrrec de secretari general. El [[1935]] rep la medalla de la [[Biblioteca Ambrosiana]] de [[Milà]] i el [[1937]] és ordenat cavaller de la [[Legió d'Honor]] pel ministre francès d'educació. L'octubre de [[1940]] Palamàs llança un missatge molt famós al començament de l'ocupació alemanya: «''Només tinc una cosa per dir-vos. Emborratxeu-vos amb el vi immortal de 1821''». Els últims anys de la seva vida són marcats per la solitud i problemes de salut. Només rep ja les visites dels seus amics, sobretot d'[[Ànguelos Sikelianós]], que es troba al costat seu durant els últims dies, el febrer de [[1943]]. El 27 de febrer el funeral nacional de Palamàs dónadona lloc a una punyent crida a la resistència per part del poeta Ànguelos Sikelianós, de l'arquebisbe d'Atenes, Damaskinós, i de la gentada que canta a cor l'himne nacional grec.
 
== Obra principal ==
1.988.631

modificacions