La morisca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m retocs de format
m Diacrítics
Línia 75:
El crit de llibertat sorgeix com un clam del fons de la caverna. La morisca lluita amb les seves oposades emocions, mentre els captius li besen les mans, contents i agraïts. En sortir un dels últims, Ben Afar s'avança amb aire greu. Mentre els altres captius retrocedeixen, agrupant-se en el fons, Ben Afar manifesta a la seva antiga estimada que ell beneeix al cristià alliberador si la captivitat acaba també per ella, però li maleeix si el castellà pretén quedar-se a la morisca.
 
Rèplica aquesta, plorant, que ella marxarà també lliure, per ordre del senyor de Torre Gomara. Però Afar li retreu el plor, dient-li que tot hauria de ser goig en ella, per tornar amb els seus. La morisca, que s'ha acostat a la porta que condueix a la seva estada, treu d'ella una creu de palma i la besa, ocultant-la al pit, mentre beneeix al seu senyor i es disposa a marxar. Ben Afar la deté, i jura venjar-se del segrest de la morisca abans de sortir d'allà. Ella li fa front, i Afar incita els seus per sorprendre el castellà en la seva orgia i matar-lo. La morisca, veient el senyor en perill, els barra el pas. Insisteixen ells a atacar els cristians, i la morisca, veient que no els pot aturar per més temps, dónadona el crit d'alarma.
 
S'obre a la part alta un finestral, treuen el cap uns plebeus i donen la veu d'alarma. Els captius fugen, en veure arribar gent armada, arrossegant Ben Afar amb ells. La morisca, en rebre les pedres que aquests li han llançat a la cara, s'atura vacil·lant i es recolza desolada a la polleguera de la porta, mentre plora. Als crits d'alarma arriben els ballesters amb Alonso, seguit dels seus plebeus. Veu Alonso a la morisca i li pregunta per què no ha marxat amb els captius. «No em van voler», li replica l'esclava. El senyor emocionat, li ofereix asil fins a trencar del dia, però ella ho refusa i comença a caminar. Surt la morisca i tot queda en silenci. Després, el senyor mana a Mencía que il·lumini la llar, mentre se sent un cant de dolor de la morisca, que s'allunya.