Religió hitita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Reforma ortogràfica
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Yazilikaya Kammer A.jpg|miniatura|Temple rupestre de [[Yazilikaya]]]]
La '''religió hitita''' era una religió [[politeista]] practicada pels [[hitites]], poble [[indoeuropeus|indoeuropeu]] establert a [[Anatòlia]], al segon mil·lenni aC.
La '''religió hitita''' fou la religió [[politeista]] practicada pels [[hitites]], poble [[indoeuropeus|indoeuropeu]] establert a [[Anatòlia]], al segon mil·lenni aC. Tenia nombrosos déus a més dels que importà d'altres cultures (especialment dels [[hurrites]]). El rei era el sacerdot suprem que s'encarregava dels afers religiosos principals. Es feien ofrenes als déus i se'ls sacrificaven animals. A les estacions es feien festivals religiosos. Les tauletes d'[[Hattusa]] han donat força informació sobre la religió hitita i els seus déus, els principals dels quals foren [[Taru]] (de les tempestes), [[Sulinkatti]] o Wurunkatti (de la guerra), la deessa [[Wurusemu]] (tutelar de la ciutat d'Arinna), [[Elkunirsa]] i [[Aserdus]], entre les considerades harri, i [[Tessub]], [[Hebat]], [[Kumarbi]] i [[Sausga]] entre les d'origen [[religió hurrita|hurrita]]. Els principals centres de culte foren [[Samuha]], [[Arinna]] i [[Uda]], però n'hi hagué molts més. S'ha descobert un santuari rupestre a [[Yazilikaya]] i n'hi ha d'altres.
 
== Els déus ==
El panteó dels déus hitites és força complex, degut a diversos factors: la religió hitita és el resultat d'un [[sincretisme]], ja que era habitual que un rei conqueridor portés amb ell a la seva capital els déus de les ciutats o dels regnes vençuts. Per altra banda, no hi ha una llista única i oficial dels déus, i no tots estaven reconeguts de manera general. A més, els déus venerats pels hitites van anar sofrint transformacions, evolucions i canvis al llarg de la seva història. En temps de [[Tudhalias IV]] el rei va procedir a una unificació de cultes, reorganitzant i renovant els santuaris i els festivals i cultes, va reparar les estàtues deteriorades, va construir nous temples i va unificar les pràctiques religioses.
 
Tenia nombrosos déus a més dels que importà d'altres cultures, especialment dels [[hurrites]], degut a la influència cultural d'aquest poble sobre els hitites. El rei era el sacerdot suprem que s'encarregava dels afers religiosos principals. Es feien ofrenes a les divinitats a les que es sacrificaven animals. A les èpoques de canvi d'estació es celebraven festivals religiosos.
 
Les tauletes trobades a la ciutat d'[[Hattusa]] han donat força informació sobre la religió hitita i els seus déus. Hi havia una ''divinitat solar'', que presenta dos aspectes, un de masculí (''Nepisas-Utu'', déu del Sol del cel, o en [[luvita]] Tiwat-, tots dos noms de l'arrel indoeuropea *dieu-) que s'identifiquen amb la divinitat solar ''Istanu'', i un altre femení, ''Wurusemu'' una divinitat d'[[Hatti]], la "deessa solar de la terra", identificada amb [[Arinnitti]], la deessa del sol d'[[Arinna]]. Aquesta deessa s'identifica també amb la deessa hurrita Hebat, i el seu culte s'estenia sobretot per [[Kizzuwatna]] i el nord de [[Regió de Síria|Síria]]. El ''déu de les Tempestes'', en hitita i luvita ''Tarhu'', ''Tarhuwant'' o ''Tarhunta'' i en hurrita [[Tessub]], una figura que es troba a les religions indoeuropees, assimilable a [[Dyeus]], i que era la gran divinitat hitita. La deessa del Sol i el déu de les Tempestes, segons les tradicions hitites, van legitimar la creació llegendària del regne hitita. Quan les classes dirigents hitites van rebre una gran influència dels hurrites, Tessub va passar a ser el nom del déu de les Tempestes. Tessub va tenir un opositor, [[Kumarbi]], déu del Cel dels hurrites, que, vençut, es va retirar de la lluita. Aquestes dues divinitats, Tessub i Arinnitti, van tenir fills, en un nombre variable, segons les fonts d'Hatti, dels hitites o dels hurrites. Els més famosos eren [[Telepinus (mitologia)|Telepinus]], déu del gra, de la vegetació i de l'agricultura, el déu de les tempestes de [[Nerik]], el déu de les tempestes de [[Ziplanda]], la deessa [[Mezulla]], a la que s'invocava amb freqüència com a intermediària entre els homes i els "Grans déus".
 
== Divinitats locals ==
Moltes ciutats tenien els seus propis déus, normalment organitzats al voltant d'una parella, el déu de les Altures (una muntanya) i la deessa de les Aigües (una font). El déu tenia una naturalesa celeste que prevenia els esdeveniments dolents, i la deessa influïa en la terra i el subsol, i era propiciatòria de la fecunditat. També hi havia divinitats protectores, que exercien el seu poder sobre quasi qualsevol aspecte de la realitat. Protegien la persona, les muntanyes, la terra d'Hatti, l'exèrcit, la casa, els ramats, el rei, la llança, el jurament... Desataca la deessa [[Inara (mitologia)|Inara]], que protegia la ciutat d'Hattusa. També hi havia divinitats de la guerra, com ara [[Sausga]], d'origen [[religió hurrita|hurrita]] i ''Wurunkatte'' de procedència hatti, i les deesses de la Terra i [[Deessa mare|deesses mares]], que s'invocaven en conjurs i rituals màgics, com ara [[Ḫannaḫanna]] i [[Ammamma]], la consellera dels déus. Altres divinitats eren patrocinadores de la màgia, i també protectores.
 
L'any 1834 es va descobrir un santuari rupestre a [[Yazilikaya]] on es veu el sincretisme religiós que va dur a terme Tudhalias IV. A la cambra principal el rei s'hi va fer representar amb els atributs del déu Sol, dret dalt de dues muntanyes. A les parets de la cambra es conserven encara les efigies de 65 divinitats del període imperial, a la paret de l'oest les divinitats masculines encapçalades per Tessub, i a l'oriental les femenines, que presideix Hebat.
 
Algunes ciutats eren centres principals del culte a les divinitats, com ara [[Samuha]], [[Arinna]] i [[Uda]], però n'hi hagué moltes més.<ref>{{ref-llibre |cognom=García Trabazo |nom=José Virgilio |títol=Textos religiosos hititas |pàgines=37 |lloc=Madrid |editorial=Trotta |any=2002 |isbn=8481645222}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
Linha 6 ⟶ 23:
* Giuseppe Furlani, ''La religione degli Hittiti'', Roma, Libreria Editrice Aseq, 2014. {{it}}
 
{{ORDENA:Religió hitita}}
[[Categoria:Religió hitita| ]]