Lee Morgan: diferència entre les revisions

Morgan intenta apropar-se a l'estil d'avantguarda del jazz a inicis dels 60, tocant amb [[Grachan Moncur III]] en el disc ''Evolution'' i experimentant amb nous camins en alguns dels seus àlbums, com ara ''Search for the New Land'' (1964). Però l'enorme popularitat que aconseguí amb ''The Sidewinder'' (1963), el seu àlbum més reconegut, va fer-lo desistir de la via experimental. La cançó que dónadona nom al disc va entrar en les llistes d'èxits pop. ''The Sidewinder'' és una successió frenètica de ritmes alegres, dominats per la poderosa secció de vents que formen la trompeta de Morgan i el saxo de [[Joe Henderson]]. Tan enorme fou l'impacte d'aquest disc, que la Blue Note va intentar crear un subestil a partir d'ell. En la segona meitat dels 60 molts artistes de menys categoria es van limitar a copiar-ne la fórmula, però sense cap mena d'originalitat creativa i sense tenir la qualitat de Lee Morgan.