Diferència entre revisions de la pàgina «Llavor»

4 octets eliminats ,  fa 2 mesos
m
Diacrítics
(Es desfà la revisió 27359890 de 78.41.81.186 (Discussió))
Etiqueta: Desfés
m (Diacrítics)
A les [[Gimnosperma|gimnospermes]] les llavors no estan envoltades, són nues, i es troben en estructures més simples anomenades pseudofruits, com per exemple la [[pinya (fruit)|pinya]]. La llavor d'una gimnosperma es compon de:
* '''Embrió''':Resultat de la fecundació del nucli de l'òvul dins del megagametòfit femella per un gamet emergit del tub del [[pol·len]]. Encara que sovint es formen diversos embrions normalment només un d'ells es desenvolupa completament i els altres degeneren. L'embrió està format per radicle, hipocòtil i els cotilèdons. L'embrió madur conté des d'un (en el gènere ''[[Ceratozamia]]'') a diversos cotilèdons (dotze cotilèdons en els pins).
* '''Megagametòfit''': que envolta l'embrió i és equivalent a l'endosperm de les angiospermes, dónadona protecció i serveix d'emmagatzematge de la llavor. En les gimnospermes no hi ha fusió dels nucleids masculí i polar, el megagametòfit és haploide i s'origina de l'òvul maternal.
* '''Coberta de la llavor''': Derivada dels teixits maternals i per tant diploide. En moltes gimnospermes estan formats de diferents capes i com en les angiospermes tenen funció protectora de l'embrió. En les coníferes hi ha una gran varietat de formes, colors i presència d'estructures resinoses en la coberta de la llavor.
* '''Nucel·la''': És un teixit dins del qual es desenvolupen els megagametòfits.
* La '''testa''' o '''episperma''' és una coberta resistent que prové dels '''teguments''', i sol tenir una missió de protecció, tant contra factors mecànics com químics. Aquesta funció és molt evident en les gimnospermes, en què les llavors no solen estar protegides per altres envoltes. En alguns casos, principalment en gimnospermes, l'espisperma es diferencia en dues capes, la '''sarcotesta''', externa i carnosa, i l’'''esclerotesta''', més interna i pètria. Molt sovint la testa conserva alguna empremta o cicatriu, deixada pel '''funicle''' quan la llavor se'n desprèn. En les llavors originades de [[primordi seminal|primordi]]s àtrops, aquesta empremta és molt circumscrita i es troba a la part oposada a l'antic micròpil i s'anomena '''hílum'''. En el cas de primordis anàtrops, en què el funicle queda soldat lateralment als teguments, la cicatriu és allargada o en forma de solc i s'anomena '''rafe'''. l'episperma sol ser ben prima en les llavors ben protegides pel pericarp com per exemple en la pell dels [[cacauet]]s que s'esmicola fàcilment pressionat el gra entre els dits. Per contra, és molt més gruixut en les llavors que no tenen altra protecció que la seva com per exemple en la closca duríssima dels [[Pinyó (botànica)|pinyons]] del [[pi pinyoner]]. Pot ser que la testa porti adherida alguna excrescència carnosa, en general com a recompensa per als animals disseminadors. Si es tracta d'un apèndix relativament petit, parlem d'[[eleosoma]] (situada vora el micròpil) o '''d'estrofíol''' (vora la base). També pot ser que aquella excrescència recobreixi més o menys tota la llavor, iniciant-se a la base d'aquesta ([[aril]]) o estenent-se des del micròpil ('''aril·loide''').
 
* Els '''teixits de reserva''' s'anomenen genèricament '''albumen''' i consisteixen en [[parènquima|parènquimes]] molt deshidratats que acumulen [[sucres]] (molts cops [[midó]], com a les [[gramínies]]), [[greixos vegetals]], [[proteïnes]] (a les [[papil·lionàcies]]; i a les gramínies en forma d’[[aleurona]]). A les gimnospermes el teixit de reserva correspon als teixits haploides, modificats, del megaprotal·lus, i s’anomena '''endosperma primari'''; a les angiospermes procedeix de la cèl·lula triploide originada per la unió del nucli secundari del sac embrionari i un dels dos nuclis espermàtics, i rep el nom d’'''endosperma secundari'''. En alguns casos, la nucel·la del primordi no es consumeix del tot en la formació de la llavor i passa a servir també de reserva ('''perisperma'''), sola o acompanyada de l'endosperma secundari. Molt més rarament, hi ha llavors que gairebé no tenen reserves, com passa a les [[orquídies]]. Aquest albumen es desenvolupa en una primera fase acumulant reserves en forma de proteïnes i lípids al [[citoplasma]] i midó als [[plastidi]]s. Posteriorment es dónadona una forta [[deshidratació]] que baixa la concentració de l'aigua fins al voltant d'un 10% del pes. L'albumen desapareix digerit per l'embrió, bé durant la maduració de la llavor o bé durant la seva [[germinació]].
 
* L’'''embrió''' sovint posseeix un pedicle o suspensor que al principi l'empeny cap endins de la llavor en formació, per tal que s'alimenti més fàcilment. L'embrió té dos pols oposats: la '''radícula''' i la '''plúmula''', i una mena de fulles embrionàries anomenades '''cotilèdons''' talment com si fos una planteta en miniatura. La plúmula correspon a l’àpex caulinar. La part de tija embrionària que queda entre la plúmula i els cotilèdons és l''''epicòtil''', i la que hi ha entre el cotilèdons i la radícula és l’'''hipocòtil'''. Els cotilèdons poden ser grossos o petits i poden consumir-se aviat quan la llavor germina (tenen un important paper en el desenvolupament i la implantació de la plàntula) o esdevenir les primeres fulletes [[fotosíntesi|fotosintètiques]]. En les gimnospermes són en nombre variable (de dos a molts) mentre que en les angiospermes són 1 (en les monocotiledònies) o 2 (en les dicotiledònies). En alguns grups, l’embrió es troba indiferenciat, sobretot en les famílies que fan llavors molt petites (orquidàcies i [[orobancàcies]], entre altres), mentre que en altres l'embrió és molt desenvolupat (sobretot amb grans cotilèdons) i de vegades es troba corbat o espiralat dins de la testa.
 
=== Llavors comestibles ===
Moltes llavors són comestibles i la majoria de les [[caloria|calories]] de la [[dieta]] humana provenen de les llavors especialment dels [[cereal]]s, lleguminoses i [[fruit sec|fruits secs]]. Les llavors també proporcionen [[oli]]s ([[soja]], [[gira-sol]], [[colza]], [[càrtam]], etc.), moltes begudes ([[ordi]] cerveser, [[civada]] per a [[whisky]], etc.) i espècies i altres són additius alimentaris importants. En diverses llavors l'embrió o l'endosperma dominen i proporcionen la majoria dels nutrients. L'emmagatzematge de proteïnes de l'embrió i de l'endosperma varia en el seu contingut d'[[aminoàcids]] i en les seves propietats físiques. Per exemple el [[gluten]] del [[blat]] que dónadona elasticitat al [[pa]] és, estrictament parlant, una [[proteïna]] de l'endosperma.
 
Les llavors s'utilitzen per propagar la majoria dels conreus, les espècies forestals, gespa i pastures.
 
== La llavor en el llenguatge popular i anècdotes ==
En el llenguatge corrent i comercial també es dónadona el nom de llavors als [[tubercle]]s de les patates destinats a reproduir la planta. De la mateixa manera es parla de llavors de gira-sol amb la closca i tot quan en realitat es tracta de tot el [[fruita seca|fruit]] que rep el nom d’[[aqueni]].
 
[[Fitxer:Female coco de mer seed.jpg|miniatura|La llavor més gran és la del coco de les [[Maldives]].]]
1.856.094

modificacions