Sultà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 5:
El terme però, està sent reemplaçat gradualment pel títol de rei (''[[màlik]],'' en àrab).
== Història ==
=== El primer soldà ===
[[Fitxer:Mahmud_and_Ayaz_and_Shah_Abbas_I.jpg|miniatura| ''Mahmoud i Ayaz'': el primer soldà de la història és aquí a la dreta, donant la mà al xeic, amb Ayaz darrere seu. La figura de la dreta és [[Abbas I el Gran]], que va governar uns 600 anys després. Museu d'Art Contemporani de [[Teheran]], [[Iran]].]]
Cap a l'any 900, el califat abbasida es va debilitar molt. Diversos governadors provincials ja s'han transformat en sobirans hereditaris, amb el títol d'[[emir]]. També hi ha emirs que controlen territoris més petits, una o algunes ciutats i els seus voltants.
Cap a l'any 940, la guerra civil estava en ple desenvolupament. La dinastia dels abbàssides, a punt de desaparèixer, és salvada pels germans [[Buwàyhides]], que restableixen l'ordre a les províncies centrals, que són aproximadament els actuals territoris de l'[[Iraq]] i l'[[Iran]]. El més jove dels tres germans, [[Muïzz al-Dawla|Ahmad Ibn Bouway]], van prendre [[Bagdad]] el 945 i rebuts des [[Califa|del]] califa abbàssida el títol ''d'Amir al-Oumara'' ("emir dels emirs"), Sovint anomenat" gran emir". Salvats pels bouyids, els califes abbasides van quedar sota la seva tutela.
Procedent d'una província abbasida, que succeeix a l'[[Dinastia samànida|estat samanida]], l'[[Gaznèvides|Imperi Gaznàvides]] es troba en la seva major fase d'expansió sota [[Mahmud de Ghazna]]. Aquest [[Turcmans|líder turcman]], que va governar del 996 al 1030, al capdavant d'un imperi més gran que el dels buwàyhides, que no reconeixia la superioritat d'aquest, però tampoc volia disputar el lloc del califa, va escollir, per tant, un altre títol: "sultà".
=== Els grans seljúcides ===
Al final del seu regnat, [[Mahmud de Ghazna]] va patir la revolta dels [[Dinastia seljúcida|seljúcides]] als seus territoris. Aquest últim, dirigida per [[Toghril Beg I]], es va apoderar de gran part de l'Imperi Gaznàvides el 1040. A continuació, Toghrul-Beg va avançar cap a l'oest, va annexionar l'[[Buwàyhides|Imperi Buwàyhides]] i va posar fi a aquesta dinastia d'emirs. Amb el títol de ''soldà'', Toghrul-Beg i els seus successors es converteixen en els nous protectors dels califes.
=== Altres dinasties ===
La unitat dels seljúcides dura poc. L'Imperi es divideix en diversos estats, alguns dels quals tenen el títol de "sultà" com els [[Soldanat de Rum|seljúcides de Roum]] (1077 - 1307) o els seljúcides d'Hamadan (1118 - 1194).
Els [[Dinastia aiúbida|aiúbides]], dinastia de "sultans d'Egipte", fundada per [[Saladí]] el 1169, que va regnar d'[[Egipte]] a [[Síria]], es troba entre els sultans més famosos d'Occident. Saladí mana sobre diversos emirs i rep ordres del califa de Bagdad.
Al [[Magrib]], els monarques del Marroc s'anomenen "sultans" des dels [[Dinastia marínida|Marinides]] al segle XIII fins al 1957, quan [[Muhàmmad V del Marroc]] va optar per portar el títol de "rei del Marroc" per simbolitzar la unitat del país.
Els governants de la dinastia [[Abdalwadites]] [[Tlemcen|de Tlemcen]] a Algèria també es van anomenar sultans fins a l'arribada del domini otomà.
== Referències ==
Linha 14 ⟶ 36:
* [[Solak]]
{{Autoritat}}
| |||