Ressonància magnètica nuclear: diferència entre les revisions

# Un [[camp electromagnètic]] d'una [[freqüència]] determinada.

 

 

L'RMN s'utilitza com a eina [[espectroscòpia|espectroscòpica]] per a obtenir dades físiques i químiques de compostos químics. En la pràctica, la RMN sobre àtoms d'hidrogen o de carboni és la que té més rellevància, ja que aquests àtoms es troben presents en la majoria de molècules, si més no en les [[matèria orgànica|orgàniques]] (tot i que el ¹³C no és l'[[isòtop]] més abundant, sol haver-n'hi una proporció prou elevada en qualsevol mostra). El principi bàsic és que, si bé les propietats magnètiques de cada àtom depenen principalment de la composició del seu nucli (nombre de protons i de neutrons), l'ambient al voltant d'aquest àtom també hi té un efecte (apantallament electrònic i acoblament d'espín). Això fa possible que cada àtom (o grup d'àtoms equivalents) en una molècula doni un senyal diferent en l'espectre RMN.

Purcell havia treballat en el desenvolupament del [[radar]] durant la [[Segona Guerra Mundial|Segona Guerra mundial]] al laboratori de radiació del [[Massachusetts Institute of Technology]]. La seva recerca durant aquest projecte sobre la producció i la detecció d'ones de [[ràdio freqüència]] (RF) i en l'absorció d'aquestes ones per la matèria varen ser el fonament del descobriment de la RMN per Rabi.

 

 

El desenvolupament de la RMN com a tècnica de la [[química analítica]] i la [[bioquímica]] és semblant al desenvolupament de la tecnologia electromagnètica i [[electrònica]] avançada i la seva introducció en l'ús civil.