Diferència entre revisions de la pàgina «Sòcrates Escolàstic»

m
Diacrítics
m (Tipografia)
m (Diacrítics)
* El llibre II cobreix els regnats dels fills de Constantí ([[337]]-[[361]]). El llibre III els de [[Julià l'Apòstata]] i [[Jovià]] ([[361]]-[[364]]). Com fa al llibre I, la història general serveix de marc per a la història eclesiàstica. El llibre II informa d'alguns esdeveniments polítics, especialment durant el regnat de [[Constanci II]]. Al llibre III, un llarg capítol narra la vida de Julià abans de ser emperador, i també parla profusament de la seva política religiosa. Més breument parla de l'expedició persa i la mort de Julià i l'adveniment de Jovià i la seva mort. Però la part principal continua dedicada a la història eclesiàstica. La crisi que va provocar l'[[arianisme]] ocupa, un espai considerable en aquests dos llibres, en particular al Llibre II. Menciona alguns dels molts concilis que van seguir al de Nicea, el d'[[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] el [[341]], els de [[Sardenya]] ([[343]]), [[Sírmium]] ([[351]] i [[357]]), [[Milà]] ([[355]]), [[Rímini]] ([[359]]), [[Silifke|Selèucia]] (359), [[Constantinoble]] ([[360]]), Antioquia ([[361]]), [[Alexandria]] ([[362]]), Antioquia (363) i en parla fent nombroses aportacions sobre les discussions en els preparatius i durant els concilis i cita íntegrament moltes intervencions. Aquests textos, molt poc coneguts, són una gran aportació a la història del pensament cristià. Al Llibre III, una de les mesures de Julià, la prohibició de que els cristians es dediquin a l'ensenyament, permet a Sòcrates una llarga reflexió sobra la importància de la cultura clàssica.
* El llibre IV parla dels regnats de [[Valentinià I]] ([[364]]-[[375]]) i [[Valent]] (364-[[378]]), i de l'inici dels regnats de [[Flavi Gracià]] i [[Valentinià II]]. Les conseqüències de la crisi ariana encara figuren en un lloc important, però Sòcrates no s'entreté en temes de definició de la doctrina, sinó que més aviat descriu les persecucions sofertes pels cristians no arians. Un capítol important està dedicat als [[ascetes]] d'Egipte, i en particular a [[Evagri del Pont]].
* El llibre V parla del final del regnat de Flavi Gracià ([[378]]-[[383]]) i el regnat de [[Teodosi I el Gran]] ([[379]]-[[395]]), i el paper que va jugar en el restabliment de l'ortodòxia aprovada al Concili de Nicea. Aquest llibre també dónadona informació sobre la situació de les esglésies dissidents i sobre la gran varietat dels usos litúrgics que es practicaven a les esglésies. Sòcrates no parla de les lleis de Teodosi I contra els pagans, però relata amb detall la destrucció del [[Serapeu d'Alexandria]].
* El llibre VI cobreix el regnat d'[[Arcadi]] (395-[[408]]). Inclou en gran part, una biografia històrica de [[Joan Crisòstom]], interessant pel judici crític de Sòcrates sobre la persona i les activitats del bisbe. Sòcrates, que vol ser un historiador neutral, reflecteix en part l'opinió negativa dels opositors de Joan Crisòstom a Constantinoble.
* El llibre VII abasta el regnat de l'emperador [[Teodosi II el Jove]] fins al 438, quan l'historiador posa fi voluntàriament a la seva història. Aquest volum incorpora més dades sobre la història secular. Diversos capítols parlen dels jueus, i en alguns es mostra la dificultat de les relacions entre jueus i cristians, testimoniades també per diverses lleis de Teodosi II. Diversos capítols, generalment crítics, parlen de la figura de [[Ciril d'Alexandria]] i de l'assassinat d'[[Hipàcia]], que encara que no l'atribueix directament al bisbe, manifesta el seu dolor per aquella mort.
2.402.443

modificacions