Uruk: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Diacrítics
Línia 3:
'''Uruk '''(cuneïforme: 𒌷 𒀔, URU Unug; sumèria: Unug; accadi: Uruk; arameu/hebreu: אֶרֶךְ Erech; grec antic: Ὀρχόη Orchoē, Ὠρύγεια Ōrugeia; àrab: وركاء, Warka ') va ser una antiga ciutat de la [[Antiga Mesopotàmia|Mesopotàmia]] sumèria i posteriorment de Babilònia, situada a l'est del llit actual del riu Eufrates, junt a l'antic canal sec del riu Eufrates, a uns 30 km a l'est de la moderna As-Samawa, al-Muthanna, l'[[Iraq]]. Es correspon amb la bíblica [[Erek]] i, actualment, a [[Warka]], a la [[República d'Iraq]].<ref name="Harmansah, 2007">Harmansah, 2007</ref>
 
Uruk dónadona nom al període Uruk, el protohistòric, conegut com a ''[[calcolític]]'', a l'[[edat del bronze]] primerenca en la història de Mesopotàmia, entre el 4000-3100 aC, succeït pel període [[Jemdet Nasr]] de Sumer. Uruk va tenir un paper destacat en el primer període urbà de [[Sumer]] a mitjans [[Segle IV aC|IV aC]]. En el seu apogeu, c 2900 aC, Uruk probablement tenia 50.000-80.000 habitants que vivien en 6 km² de recinte emmurallat; per la qual cosa era la ciutat més gran del món en aquest moment. [1] El semimític rei [[Gilgamesh]], segons la cronologia presentada en la llista de reis sumeris, governà Uruk al segle XXVII aC. La ciutat va perdre la seva importància cabdal al voltant del 2000 aC, en el context de la lluita de Babilònia amb Elam, però va romandre habitada durant tot el selèucida i períodes dels parts fins que finalment va ser abandonada poc abans o després de la conquesta islàmica.
 
La ciutat d'Uruk va ser descoberta el 1849 per [[William Kennett Loftus]], qui en va dirigir les primeres excavacions el 1850-1854. El nom àrab de Babilònia, ''al-ʿ Iraq,'' es creu que es deriva del nom Uruk, a través de l'arameu (''Erec'') i possiblement del persa mitjà ''Erāq''.<ref>"The name ''al-ʿIrāq'', for all its Arabic appearance, is derived from [[Middle Persian]] ''erāq'' 'lowlands'" W. Eilers (1983), "Iran and Mesopotamia" in E. Yarshater, ''The Cambridge History of Iran'', vol. 3, Cambridge: Cambridge University Press.</ref>