William Blake: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics
Línia 8:
Blake es presenta com el reformador artístic de [[Gran Bretanya]] al bell mig de les guerres napoleòniques. Ressentit per la manca de reconeixement, es mostra com a pintor d'història centrat en el fracàs d'Anglaterra a l'hora de sumar-se al fervor revolucionari d'Amèrica i de França. Republicà radical, que sovinteja els cercles de Thomas Paine i la feminista Mary Wollstonecraft, reflecteix els ideals del liberalisme polític enfront de la despòtica autoritat de l'església i l'estat (les polítiques repressives del primer ministre [[William Pitt]] contra qualsevol expressió organitzada de dissensió social).<ref name="uocc">{{ref-publicació|títol=Història de l'Art|publicació=[[UOC]] OpenCourseware|data=2009|volum=Web|url=http://materials.cv.uoc.edu/continguts/PID_00141117/index.html|consulta=1 agost 2013}}</ref>
 
En ''La rosa d'Albió'', dónadona testimoni de les esperances de la revolució anglesa que mai no es va arribar a consumar. Seguint els comentaris de Brian Lukacher, aquest gravat en color commemora l'experiència de Blake en els avalots de Gordon del 1780, unes protestes contra les guerres anticatòlica i colonial que iniciaren un període en què es va estendre la violència popular; Blake es trobava entre la multitud que va assaltar i cremar la presó de Newgate, un episodi que Dickens va recollir en la seva novel·la ''Barnaby Rudge'' (1841). El jove nu d'Albió, encès damunt d'un turó en pendent, conté els elements essencials del llenguatge plàstic de Blake: la figura humana utilitzada com un signe corpori de les posicions espirituals, intel·lectuals i polítiques.<ref name="uocc"/>
 
''And did those feet in ancient time'' és un poema seu del pròleg de l'obra ''[[Milton a Poem]]''. Avui dia, és molt conegut com a himne ''Jerusalem'', amb la música escrita per ''sir'' [[Hubert Parry]] el 1916.