Hermós Plaja i Saló: diferència entre les revisions

m
→‎Biografia: clean up, replaced: en 19 → el 19 (3), En 19 → El 19 AWB
m (Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica.)
m (→‎Biografia: clean up, replaced: en 19 → el 19 (3), En 19 → El 19 AWB)
 
== Biografia ==
Era fill d'un llibreter maçó i republicà federal. Treballà com a cambrer, repartidor de diaris i en una fàbrica de taps de suro, però sovint era acomiadat per conflictiu. Va adoptar l'anarquisme per la influència del [[procés de Montjuïc]] i la vaga de 1902. Arran dels fets de la [[Setmana Tràgica]] (1909), va haver d'exiliar-se uns mesos a França. Va militar en el Centre Instructiu de Palamós i fou detingut i bandejat a [[La Bisbal d'Empordà]]. El 1910 marxà a treballar com a tipògraf a Barcelona i s'afilià a la [[CNT]]. Tanmateix, el 1911 hagué de fer el servei militar i fou enviat a [[Tarragona]], on conegué la que seria la seva companya, [[Carme Paredes i Sans]] –filla del cantiner de la caserna– i després a [[Melilla]]. El 1912 s'establí a Tarragona i es casà amb la que va tenir tres fills (Germinal, Acracia i Camelia).<ref name="ab">{{ref-llibreHermoso Plaja Saló y Carmen Paredes Sans|autor= Ignacio Clemente Soriano Jiménez|editor= Universitat de Salamanca|any=2002|url=http://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=389}}</ref> El 1918 va editar la revista ''Acracia'' amb [[Felipe Aláiz de Pablo]], [[Felip Barjau i Riera]] i [[Josep Viadiu i Valls]], i el 1919 el setmanari ''[[Fructidor: portavoz de la clase trabajadora|Fructidor]]'', òrgan de la CNT a la província de Tarragona. Per les seves activitats el 1921 fou desterrat a [[Bot (Terra Alta)]].<ref>[http://exiliadosmexico.blogspot.com.es/2012/09/hermoso-plaja-jose.html José Hermoso Plaja] al bloc "Exiliados en México"</ref> El 1923 va treure una segona època del periòdic ''[[Acracia. 2a època. Reus|Acracia]]'', aquesta vegada des de [[Reus]], on havia anat a viure, i que sortí del gener al març d'aquell any.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Soriano Giménez|nom=J. C|títol=L'anarquisme a Tarragona (1917-1924): Formós Plaja i Carme Paredes|data=2008|editorial=Universitat Rovira i Virgili|lloc=Tarragona|pàgines=194|isbn=9788484244189}}</ref> A finals de 1923 fou nomenat director de ''[[Solidaridad Obrera (diari)|Solidaridad Obrera]]'' i es traslladà a Barcelona. El 1924 creà l'editorial ''Vértice'' i a partir del 1925 publicà una revista il·lustrada amb el mateix títol publicada des de la seva impremta, creada enel 1927, no lligada a la CNT per tal d'evitar la repressió policial. Va acollir a casa seva [[Rosario Dolcet Martí]], perseguida aleshores per la [[dictadura de Primo de Rivera]]. De 1928 a 1929 fou membre del comitè nacional de la [[CNT]]. Durant la [[Segona República Espanyola]] prosseguí la tasca editorial.<ref name="GEC"/><ref name="ab"/>
 
Quan esclatà la [[revolució social espanyola de 1936|revolució social]] va donar el seu fons editorial i amb els diners del qual s'envià calçat als soldats del [[front d'Aragó]]. EnEl 1939 s'exilia amb la seva família a França (llevat el seu fill Germinal, que és presoner), i d'allí el 1940 marxa a Mèxic, on hi dirigí [[Solidaridad Obrera]]. El 1949 aconsegueix muntar una impremta pròpia, que va funcionar fins a 1965. Morta la seva dona enel 1970 i la seva filla Acracia el 1973, el 1977 tornà a Catalunya amb el seu fill Germinal (ara batejat com a Germán) i cedí la seva important biblioteca a la [[Biblioteca Arús]]. S'establí a Palamós, on hi va morir enel 1982.<ref name=GEC>{{GEC|0051335|Hermós Plaja i Saló}}</ref>
 
Va escriure quatre llibres, ''Sindicalismo, misión humana y revolucionaria del sindicato'' (1922), ''Concepción federalista de la CNT'' (1948), ''El sindicalismo según su influencia'' i ''Mis Memorias'' (inèdites).<ref name=GEC />