Junta d'estanquitat: diferència entre les revisions

Generalment, és desitjable que la junta estigui feta d'un material que sigui compressible a un cert grau, per tal que ompli fermament l'espai que es dissenya i que pugui omplir qualsevol irregularitat lleu del mecanitzat. Les juntes estalvien diners en el mecanitzat de les superfícies d'unió perquè no fa necessari que sigui totalment exacte el seu acoblament, perquè la junta corregeix els possibles errors que hi pugui haver en el mecanitzat. La junta d'estanquitat més significativa que existeix és la que s'interposa en la unió entre el [[bloc de cilindres]] d'un [[motor d'explosió]] i la seva [[Culata (motor)|culata]], a causa de l'elevada [[temperatura]] i [[pressió]] que suporta. Sempre que s'escomet una reparació on hi hagi instal·lació de juntes d'estanquitat s'han de substituir per unes noves. Excepte la junta de culata, les altres juntes es poden fabricar amb facilitat si es disposa del taller de la matèria primera per a construir-les. El material de les juntes d'estanquitat pot ser: el [[cautxú]], la [[silicona]], el [[metall]] tou, el [[suro]], el [[feltre]], la [[fibra de vidre]] o el [[polímer]] plàstic (policlor-trifluoretilè). Les juntes, per alguns usos específics, poden contenir [[asbest]]. En els jocs de reparació de molts mecanismes ja vénenvenen les juntes corresponents.