Nomisma: diferència entre les revisions

La primera reforma monetària que va afectar el nomisma va tenir lloc durant el regnat de [[Nicèfor II]] (963-969): el pes de la peça va passar de 4,5 grams d'or a 4,13 grams i el diàmetre de 20 a 18,5 mil·límetres.{{sfn|Hendy|1985|p=507}} La nova peça es va dir ''nomisma tetarteron'' (νόμισμα τεταρτηρόν, «quarta part»). L'anterior nomisma (4,5 grams) va prendre llavors el nom de ''nomisma histamenon'' (νόμισμα ἱστάμενον, «moneda estàndard», derivat del grec ἱστός, ''istos'', «capa prima»).{{sfn|Grierson|1999|p=9}} El motiu per aquesta reforma monetària ha estat tema de debat: potser es tractava de facilitar el comerç amb els [[abbàssides|àrabs]], els quals feien servir el [[dinar (moneda)|dinar]] una moneda de pes semblant a l'histamenon. Segons la historiadora Cecile Morrisson, la creació d'una peça de menor valor és el senyal d'una expansió en els intercanvis comercials.{{sfn|Grierson|1982|p=196–197}} L'antic cronista [[Joan ZonarasZonaràs]], explicava que es va fer per augmentar els ingressos a les arques de l'Estat, ja que mentre les taxes s'havien de pagar emprant l'histamenon, els pagaments de l'Estat es feien emprant el tetarteron, que oficialment eren monedes equivalents.{{sfn|Hendy|1985|p=507}}