Conquesta cartaginesa d'Hispània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules
m Antropònims
Línia 11:
Després de la [[Primera Guerra Púnica]] el [[241 aC]] Cartago havia esgotat els seus recursos econòmics, i el [[236 aC]] la [[Guerra dels mercenaris|revolta dels seus mercenaris]] va ser aprofitada per Roma per dominar [[Sardenya]] i [[Còrsega]]. [[Amílcar Barca]] va dirigir llavors les seves esperances a la dominació d'Hispània ([[237 aC]]). No fou difícil i per una política de força i de cooperació amb molts matrimonis mixtos, aviat es va establir el domini cartaginès a bona part de la península (237-[[229 aC]]).
 
[[Polibi]] diu que Amílcar Barca després de la guerra fou enviat amb un exèrcit a [[Hispània]], en canvi [[Diodor de Sicília]] i [[Appià]] diuen que es va barrejar amb intrigues del partit popular contra el partit aristocràtic i que per escapar a la persecució dels aristòcrates que li recriminaven la seva conducta a Sicília, va anar a Hispània. Appià i [[ZonarasZonaràs]] diuen expressament que va anar a Hispània sense autorització del govern i que els seus actes foren després ratificats a causa dels seus èxits i per la influència del seu gendre [[Àsdrubal (gendre d'Amílcar)|Àsdrubal]], cap del partit popular a Cartago que havia guanyat molts adherents al rebre finançament des d'Hispània amb les riqueses obtingudes per Amílcar. No es pot assegurar res però si que se sap que Amílcar era partidari del partit popular mentre el general Hannó era el cap dels aristòcrates, i que va fer aliança matrimonial i política amb Asdrúbal. En general es pensa que Barca volia crear un imperi a Hispània tant per raons econòmiques com estratègiques, ja que Cartago necessitava amb urgència obtenir metalls preciosos perquè les seues arques havien quedat buides després de la guerra; a més, li calia reclutar mercenaris hispans per als seus minvats exèrcits i, sobretot, el control militar de la Península era absolutament imprescindible a fi que Cartago pogués frenar la penetració romana. Personalment compensava la pèrdua de Sicília i esperava obtenir riqueses per fer l'abans possible la guerra de revenja contra Roma. Però una facció del Senat cartaginès era contrària a l'expansió, i proposava l'alternativa d'intensificar l'explotació dels recursos naturals de les terres africanes. Sembla que Barca va reclutar un nou exèrcit a [[Numídia]], i va organitzar una expedició a [[Hispània]] sota la seva responsabilitat.
 
Quan Amílcar va arribar a Hispània només Gades i algunes altres petites colònies fenícies estaven en l'òrbita de Cartago i estenien la seva influència pel sud del país. Amb el seu exèrcit mercenari, i més tard amb soldats pagats o reclutats al lloc, Amílcar va dominar tribus i ciutats, combinant la diplomàcia i la guerra. Les riques mines de plata a la part del país que va sotmetre li va donar la riquesa que necessitava, complementada amb el botí de guerra i les contribucions dels sotmesos. Després de la popularitat entre el poble i el partit patriòtic, adquirida a conseqüència del seu èxit, els seus adversaris no van poder impedir que arribés a ser pràcticament un dictador i tots els esforços humans i econòmics de [[Cartago]] es dirigiren cap a un únic objectiu: la [[conquesta]] d'Hispània. Va fundar una ciutat destinada a esdevenir la capital cartaginesa d'Hispània a un lloc anomenat Cap Blanc (Ἄκρα Λευκή), però aquesta fou substituïda després per Cartago Nova. També se li atribueix que va fundar la ciutat de [[Barcino]], l'actual [[Barcelona]].