Defensa de Publi Sul·la: diferència entre les revisions

Després de la mort de&nbsp; Catilina l'any&nbsp;62 aC, el [[Senat romà|senat]] va portar a terme persecucions i processos judicials en contra d'aquells qui havien participat en la conjuració d'una manera o una altra. Un d'aquests perseguits fou P. Corneli Sul·la, acusat no només d'haver intervingut en la conjuració de&nbsp; Catilina&nbsp;del&nbsp;63 aC, sinó també en la del&nbsp;66 aC, que de manera impròpia ha estat anomenada&nbsp;“primera&nbsp;conjuració catilinària”.<ref name=:1>Cicerón.&nbsp;''Discursos X''.

&nbsp;Publi&nbsp;Sul·la&nbsp;i&nbsp;Autroni van rebre el suport dels&nbsp;''[[Partit Popular (antiga Roma)|populares]]''&nbsp; en la seva candidatura, cosa que no va agradar als&nbsp;''[[Optimat|optimates]]''&nbsp;i van ser aquests qui van acusar-los de&nbsp; ''ambitus''&nbsp;i posteriorment destituir-los. La resposta dels&nbsp;''populares''&nbsp;va ser, segons diu&nbsp;[[Suetoni]], una conspiració&nbsp;de [[Juli Cèsar]], [[Marc Licini Cras Dives I|Marc&nbsp;Crassus]], Publi&nbsp;Sul·la&nbsp;i [[Luci Autroni Pet|Luci&nbsp;Autroni]] a principis de l'any&nbsp;65 aC. Aquests pretenien apoderar-se del senat i assassinar els nous [[Cònsol romà|cònsols]] [[Luci Aureli Cotta (censor 64 aC)|Luci Cota]] i [[Luci Manli Torquat (cònsol)|Luci Torquat]], entre d'altres. Així, Juli Cèsar seria proclamat ''[[Mestre de cavalleria|magisteri&nbsp;equitum]]''&nbsp;i&nbsp;Crassus&nbsp;seria&nbsp;''[[Dictador romà|dictator]]'', de tal manera que els seria fàcil restituir el consolat a&nbsp;Sul·la&nbsp;i a&nbsp;Autroni. Aquesta conspiració&nbsp;es va conèixer com la&nbsp;“primera conjuració de&nbsp; Catilina”. Tot i això, no queda molt clar el grau de participació de&nbsp; Sul·la: segurament el&nbsp;seu&nbsp;paper hauria estat secundari i servint a Cèsar i&nbsp;Crassus. Pel que fa a la conjuració de l'any&nbsp;63 aC, Sul·la hi podria haver participat, però també s'ha de dir que les dades entorn del fet no estan ben esclarides. Tot i així,&nbsp;Sul·la&nbsp;va haver de sotmetre's a un procés judicial l'any&nbsp;62 aC&nbsp;i demostrar que no havia participat. A aquest procés concerneix el discurs ''Pro Sulla''.{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=11}}

L'acusació fou presentada per Luci Torquat, enemic de&nbsp; Sul·la, i es va servir com a base de la&nbsp;[[Plautia de vi publica|''lex&nbsp;Plautia&nbsp;de vi'']], llei que castigava els pertorbadors de l'ordre públic.{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=13}} Segons sembla, Torquat va emprendre aquest procés per motius, a més de polítics, personals. De la defensa de&nbsp; Sul·la&nbsp;va encarregar-se Ciceró i [[Quint Hortensi Hòrtal (cònsol 69 aC)|Hortensi]]. No coneixem el discurs que va pronunciar Torquat sobre els càrrecs de totes dues conjuracions, ni la defensa que va fer Hortensi sobre la conjuració del&nbsp;66 aC.<ref>Cicerón.&nbsp;''Discursos X''.

Madrid: CSIC, 1956, p.&nbsp;101.</ref> Tot i així podem deduir certs termes de l'acusació de Torquat a través del discurs de Ciceró. A part de culpar Sul·la, també va utilitzar el seu discurs per atacar Ciceró: li recrimina els seus orígens i el fet de ser estranger i li retreu haver traït la seva amistat en acceptar la defensa de&nbsp; Sul·la&nbsp; en un procés on ell era la&nbsp;part actora.{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=14}}<ref>Cicerón.&nbsp;''Discursos X''.

3. La [[peroració]] (86-93): en aquesta última part, escrita en forma de&nbsp; ''[[miseratio]]'', Ciceró invoca als déus com a testimonis de la seva objectivitat i afirma solemnement la innocència del seu defensat. Diu que Sul·la&nbsp;i la seva família no mereixen ser&nbsp;deshonrats i apel·la a la pietat i a la bondat dels jutges.<ref>Cicéron.&nbsp;''Discours XI.''&nbsp;Paris: Les Belles Lettres, 1967. p. 108</ref><ref>Cicerón.&nbsp;''Discursos X''. Madrid: CSIC, 1956, p.&nbsp;112.</ref>{{Sfn|Ciceró|Condom|1989|p=20}}