Presència catalana a l'Antàrtida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 14:
El 1984 el professor Ballester va ser convidat per la Dirección Nacional del Antártico del govern argentí i pogué incorporar dues persones més del llavors Instituto de Investigaciones Pesqueras de Barcelona, les doctores [[Josefina Castellví i Piulachs]], i [[Marta Estrada i Miyares]]. L'expedició oceanogràfica argentina Antartic-85 salpà amb el vaixell trencaglaç Almirante Irízar a fi d'estudiar el Mar antàrtic (gener-febrer de 1985).
[[Fitxer:Catalunyan-Saddle.jpg|miniatura|esquerra|Collada Catalana]]
El 1986 Ballester aconsegueix el suport del professor Rakusa-Suszcsewski de l'Acadèmia de Ciències de Polònia i cap del programa antàrtic polonès, per a preparar la campanya de 1986-87. Juntament amb Ballester participaren els científics Josefina Castellví, [[Joan Rovira i Lledós]] i [[Agustí Julià i Brugués]]. En aquesta ocasió, i en el marc de l'expedició BIOMAS III, navegaren amb el trencaglaç Koral i s'estigueren a la base polonesa Henryk Arctowski (a l'illa del Rei Jordi). Durant les converses d'aquella expedició Rakusa acordà amb Ballester visitar les Shetland del Sud a fi de veure si es podia trobar un emplaçament per a una futura base. Després d'una recerca a consciència, Ballester i el seu equip es decantaren per l'[[illa Livingston]]. Tal com explica Castellví,<ref name=llibre>{{ref-llibre|cognom=Castellví i Piulachs|nom=Josefina|títol=Yo he vivido en la Antártida|lloc=Barcelona|editorial=Círculo de lectores|any=1996|isbn=84-8109-084-0}}</ref> la tarda del 27 de desembre de 1986 el Koral va fondejar a la badia Sud de l'Illa Livingston i amb el material d'acampada (una tenda de campanya, sacs de dormir, un fogó càmping gas i alguns aliments) prestat pels polonesos, Rakusa, els quatre catalans i nou mariners polonesos de suport desembarcaren per a preparar l'estada dels catalans. Amb els mitjans precaris que portaven van escriure en un full de calendari que havia servit per a embolicar una altra cosa "Primer campament Antàrtic CSIC" (en català segons es llegeix en la foto del llibre de Castellví)<ref name=llibre></ref> i el van posar a l'entrada de la tenda de campanya.
 
Gràcies a aquest pas, l'entusiasme i insistència del professor Ballester i aprofitant el rumor d'una possible partició territorial de l'Antàrtida el 1989, el govern espanyol va acabar acceptant el finançament i operació d'una base fixa, comprant l'habitacle a una empresa finlandesa i el laboratori a Barcelona. La campanya 1987-88 va veure el transport i instal·lació de tot el material i expedicionaris a bord del vaixell Garnulzewski gràcies un cop més als contactes del professor Ballester i la col·laboració dels científics polonesos. En aquesta expedició hi havia un equip tècnic format per Jaime Ribes Lorda (Tinent Coronel d'Enginyers), Elías Meana Díaz (Capità de vaixell format a la Facultat de Nàutica de Barcelona), Félix Moreno y Roldán Sanz, i un altre de científic format pels catalans Antoni Ballester, Josefina Castellví, Joan Rovira, Joan Comes i Mario Manríquez Landoff.