La idea de la fase planetària de civilització descansa sobre l'extensiu estudi sociològic i antropològic realitzat pel GSG. Al 1995 el GSG va examinar futurs versemblants alternatius mitjançant l'observació de tendències en els canvis socials de diversos àmbits. Els seus escenaris, es publicaren en una sèrie d'assajos, ha estat utilitzat en nombrosos estudis regionals, locals, i globals incloent-hi el [[Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient|programa de les nacions unides per la medi ambient]] (UNEP) punt de vista sobre el medi ambient global (GEO). El GSG sintetitzà els seus descobriments per una audiència no tècnica en l'assaig La Gran transició: La Promesa i l'ham dels Temps Futurs..<ref>Paul Raskin, Tariq Banuri, Gilberto Gallopín, Pablo Gutman, Al Hammond, Robert Kates, and Rob Swart, ''Great Transition: The Promise and Lure of the Times Ahead'' (Boston: Stockholm Environment Institute, 2002), http://www.greattransition.org/gt-essay.</ref> Un article d'octubre 2005 en la revista ''Monthly Review'' titulat “Organitzar la revolució Ecològica” descrivia la crisi mediambiental global “actual” i els esforços del GSG tan “l'intent més ambiciós fins al moment per dur a terme una valoració tan àmplia” de la nostra situació ecològica actual i situació futura.<ref>John Bellamy Foster, "Organizing Ecological Revolution," ''Monthly Review'' 57, no. 5 (October 2005), http://www.monthlyreview.org/1005jbf.htm.</ref>
