Antoni Ballester i Nolla: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Text i referència proposta protecció illes Medes |
||
Línia 8:
Llicenciat en químiques i doctor <em>cum laude</em> en [[ciències biològiques]] per la [[Universitat de Barcelona]], a la dècada de 1950 fou director de l'Instituto de Ciencias del Mar de Isla Margarita ([[Veneçuela]]), actualment Estación de Investigaciones Marinas de Margarita (EDIMAR), on creà el laboratori oceanogràfic de la Fundació La Salle. Fou president del Comitè d'Oceanografia Química del CIESM de [[Mònaco]]. Convidat pel Reial Institut de Ciències Naturals de [[Bèlgica]], l'any [[1966]] participà en una investigació antàrtica, esdevenint un dels pioners de la [[presència catalana a l'Antàrtida]]. En aquest viatge posà en marxa el seu sistema per a analitzar i enregistrar de manera contínua les dades referents a la composició química, temperatura i salinitat de les aigües marines utilitzant sensors remots (posteriorment aquests sensors s'aplicaren a tots els vaixells oceanogràfics del món).<ref>{{ref-publicació|cognom=SOLÉ|nom=Anselm|títol=Homenatge al professor Antoni Ballester i Nolla|publicació=Ressò mont-rogenc|data=1998|pàgines=P. 24-25|exemplar=Núm. 68|consulta=24 maig 2014}}</ref>
L'any 1971 va proposar en un article a la revista ''Immersión y ciencia'' la protecció del litoral i els fons de les illes Medes<ref>{{ref-publicació |cognom=Ballester i Nolla |nom=Antoni |títol=Proyecto para el establecimiento de un Parque-Reserva Submarino en las Islas Medas (Costa Brava, Gerona) |publicació=Inmersión y ciencia |data=1971 |pàgines=7-33 |exemplar=3 |url=https://digital.csic.es/bitstream/10261/201153/1/Inmerision_ciencia_3_1971.pdf |consulta=3 juliol 2021}}</ref>.
Convidat pel govern argentí, l'any 1984 tornà a l'[[Antàrtida]] en expedició oceanogràfica a bord de l'Almirante Irízar juntament amb dos científics més del [[CSIC]], [[Josefina Castellví i Piulachs]] i [[Marta Estrada i Miyares]].
| |||