Llengües austroasiàtiques: diferència entre les revisions

El nom '''d’''austroasiàtic''''' prové del grec que significa “sud d’Àsia”. ''Àustric'' o ''austro'' és el nom que l’alemany [[Wilhelm Schmidt]] donà al grup lingüístic el 1907 per reunir les llengües austroasiàtiques i les austronèsiques amb les tai i altres llengües del sud-est asiàtic, i ho va fer manifest amb la publicació de la seva obra ''Die Mon-Khmer-Völker, ein Bindeglied zwischen Völkern Zentralasiens und Austronesiens'' el 1906. Segons noves classificacions, s’ha considerat la família austroasiàtica i mon-khmer sinònimes, encara que hi ha divergències per part dels lingüistes. [[Fitxer:Se asia lang mapAustroasiatic-en.png|miniatura|Zones on es parlen llengües austroasiàtiques.]]La família austroasiàtica pertany al grup de famílies o ''fillum'' àustric, juntament amb les llengües austro-tai i les miao-yao (o hmong-mien), i és considerada la més arcaica del sud-est asiàtic. S’estén per tot el sud-est asiàtic i també algunes parts de l’Índia, Nepal i Bangladesh, on alhora es parlen llengües d’altres famílies lingüístiques. De les llengües austroasiàtiques, només el vietnamita i el khmer (''jemer'' en espanyol) tenen estatus oficial (a Vietnam i Cambodja respectivament). La resta de les llengües de l’austroasiàtic són parlades per grups minoritaris.