Interpretatio christiana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Gestió de l'entitat nbsp |
||
Línia 14:
La cristianització de llocs que havien estat pagans va ocórrer com a resultat de les conversions espontànies en el [[cristianisme primitiu]].<ref>MacMullen, Ramsay, ''Christianizing the Roman Empire, AD 100 – 400'' Yale University Press (paperback, 1986 {{ISBN|0-300-03642-6}})</ref> Els mateixos elements del paisatge eren cristianitzats, mentre les característiques prominents passaven a dedicar-se als sants cristians, de vegades de manera molt directa, com quan l'illa d'Oglasa del [[Mar Tirrena]] passà a anomenar-se [[Montecristo]].<ref>''[http://www.heritagecouncil.ie/fileadmin/user_upload/INSTAR_Database/Making_Christian_Landscapes_Progress_Report_09.pdf Making Christian Landscapes] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20150626102636/http://www.heritagecouncil.ie/fileadmin/user_upload/INSTAR_Database/Making_Christian_Landscapes_Progress_Report_09.pdf |date=2015-06-26 }}, '' an archaeological research project through the [[Irish National Strategic Archaeological Research]] (INSTAR) Programme, 2009 (ref. no. 16716)</ref>
Els missioners que anaven a les nacions paganes convertien de seguida els llocs pagans en llocs cristians. Per exemple, [[Sulpici Sever]], en la seva ''Vita'' de [[Sant Martí de Tours|Martí de Tours]], remarca que "allà on destruïa temples pagans, immediatament hi construïa esglésies i monestirs" (''Vita'', ch xiii),<ref>{{ref-web|cognom=Severus|nom=Sulpitius|url=http://www.users.csbsju.edu/~eknuth/npnf2-11/sulpitiu/lifeofst.html#tp|consulta=1 abril 2017|títol=Vita|obra=XIII|editor=csbsju|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060909225230/http://www.users.csbsju.edu/~eknuth/npnf2-11/sulpitiu/lifeofst.html#tp|arxiudata=9 de setembre 2006}}</ref> i quan Benet va prendre possessió de
La carta del papa Gregori el Gran a Mellitó diu:<blockquote>...que els temples dels ídols en aquesta nació no han de ser destruïts; però deixar que els ídols que hi ha siguin destruïts; deixeu que l'aigua sigui consagrada i espargida en aquests temples, deixeu erigir altars i col·locar relíquies. Si aquests temples estan ben construïts, cal que passin de l'adoració dels dimonis al servei del veritable Déu; que la nació, en veure que els seus temples no es destrueixen, pot acabar amb l'error dels seus cors, i conèixer i adorar el Déu veritable, pot anar amb més llibertat als llocs als que s'han acostumat.
Línia 20:
=== Calendaris i tiberis ===
[[Fitxer:Rome-Forum_romain-Temple_d'Antonin_et_Faustine.jpg|miniatura|Conservació selectiva de llocs pagans: San Lorenzo de Miranda ocupa el [[Temple d'Antoní i Faustina]] de
En el context de la cristianització de les tribus germàniques, [[Herbert Schutz]] indica que els déus locals antics encara eren "celebrats els dies de les seves festivitats, en els seus llocs sagrats anteriors", una pràctica que es va reemplaçar amb la d'alguns sants particulars.<ref>The Germanic realms in pre-Carolingian Central Europe, Herbert Schutz, 2000, p. 156-157</ref>
| |||