Miocè: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Gestió de l'entitat nbsp
Línia 37:
Els [[simis]] i [[micos]] començaren a estendre's d'[[Àfrica]] a [[Europa]] i [[Àsia]] durant el Miocè.<ref name="Andrews">{{ref-publicació|autor = Andrews, P. & Kelley, J. | article = Middle Miocene Dispersals of Apes | publicació = Folia Primatologica | volum = 78 | any = 2007 | pàgines = 328–343 | doi = 10.1159/000105148}}</ref> Poc després, els seguiren els [[Loris (subfamília)|loris]] i els [[tarser]]s, Els primers fòssils d'[[homínid]]s foren descoberts al nord d'Àfrica i daten de fa entre vuit i cinc milions d'anys.<ref name="evolution">{{ref-llibre|títol=Primates in Perspective|autor=Hartwig, W.|capítol=Primate Evolution| editor=Campbell, C., Fuentes, A., MacKinnon, K., Panger, M. & Bearder, S.|any=2007| editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-517133-4|pàgines=13–17}}</ref> Els micos del Vell Món no desapareixerien d'Europa fins fa uns 1,8 milions d'anys.<ref name="Strier2007">{{ref-llibre|títol=Primate Behavioral Ecology|autor=Strier, K.| editorial = [[Allyn & Bacon]] | edició =3a ed.|any=2007|isbn=0-205-44432-6|pàgines=7, 64, 71, 77, 182–185, 273–280, 284, 287–298}}</ref> També evolucionaren els primers [[cercopitecoïdeu]]s, incloent-hi [[gènere (biologia)|gèneres]] coneguts com ara ''[[Proconsul]]'', ''[[Dendropithecus]]'' o ''[[Nyanzapithecus]]'', tots de l'est d'Àfrica. La presència d'altres hominoïdeus no cercopitècids del Miocè mitjà de localitats molt distants (com ''[[Otavipithecus]]'' de jaciments cavernosos de Namíbia, o ''[[Pierolapithecus]]'' i ''[[Dryopithecus]]'' de França, [[Catalunya]] i Àustria) demostra una gran diversitat de formes arreu d'Àfrica i la conca del [[Mediterrani]] durant els règims climàtics càlids i relativament estables del Miocè inferior i mitjà. L'hominoïdeu més recent del Miocè, ''[[Oreopithecus]]'', fou descobert en estrats italians de fa nou milions d'anys.
 
Els [[carnívors]] evolucionaren en una de les seves famílies fòssils més conegudes, la dels [[hemiciònid]]s. Els hemiciònids, anomenats també "óssos-gos", eren carnívors semblants a [[óssos|ossos]]. Mesuraven aproximadament 150&nbsp; cm de llarg i 70&nbsp; cm d'alt, amb proporcions semblants a les dels [[tigre]]s i dents semblants a les dels gossos. Visqueren a [[Europa]], [[Àsia]] i [[Nord-amèrica]], i possiblement a [[Àfrica]]. Hi ha un ample consens que els hemiciònids eren [[hipercarnívor]]s (s'alimentaven estrictament de [[carn]]) i grans [[depredador]]s. A diferència dels ossos modens, els hemiciònids caminaven sobre els dits, és a dir, no eren [[plantígrad]]s sinó [[digitígrad]]s, amb llargs [[metatars|metàpodes]]. Això suggereix que els hemiciònids devien haver estat caçadors actius i bons corredors, i aparentment caçaven a les planes, possiblement en grups.
 
Al Miocè tingué lloc la transició de les formes primitives d'èquids a les formes modernes. Animals com ara ''[[Parahippus]]'', ''[[Merychippus]]'' o ''[[Hipparion]]'' continuaren l'evolució cap a unes potes tridàctiles.<ref name="to">Hunt, Kathleen (1995). [http://www.talkorigins.org/faqs/horses/horse_evol.html ''Horse Evolution'']. TalkOrigins Archive.</ref> Els èquids havien continuat augmentant de mida i ja tenien unes dimensions semblants a les d'un poni. Aquesta tendència es completà amb ''[[Pliohippus]]'', morfològicament molt similar als ''Equus'' d'avui en dia i que durant molt de temps en fou considerat l'avantpassat directe. Es tractava d'un veloç animal d'estepes.