Batalla de Seminara (1503): diferència entre les revisions

Les forces franceses, més nombroses, es van dividir en dues: el [[Virrei de Nàpols]], [[Lluís d'Armagnac]], va quedar en [[Pulla]] encerclant al Gran Capità a [[Barletta]] mentre d'Aubigny assetjava a les forces espanyoles de [[Hug de Cardona]] i [[Manuel de Benavides]] a [[Calàbria]]. A principis d'abril de 1503 semblava que la pau estigués propera, per les gestions diplomàtiques que [[Felip I de Castella]], gendre de Ferran el Catòlic, havia dut a terme amb el rei de França signant el [[Tractat de Lió (1503)|tractat de Lió]], però la negativa de l'aragonès a ratificar l'acord va deixar les coses com estaven.

 

A mitjans de febrer va salpar de [[Cartagena]] l'armada enviada pel rei Ferran a Nàpols en suport del Gran Capità, dirigida per Luis Portocarrero, amb 40 [[Nau (vaixell)|naus]] <ref> Pulgar, pàg. 164</Ref> i 600 soldats de [[cavalleria]] i 2.000 gallecs i asturians d'infanteria a bord.<ref> Zurita, llibre V, cap. X.</ref> Va arribar a 5 de març a [[Messina]], d'on van passar tres dies després a [[Reggio de Calàbria|Reggio]], ja a la península italiana, enmig d'un temporal.<ref> Zurita, llibre V, cap. XXIV. Pulgar data l'arribada a Reggio el 24 de febrer i esmenta Portocarrero com Pere. </Ref> Poc després va morir Portocarrero, nomenant a Fernando de Andrade com el seu successor en el lideratge de les forces espanyoles.