Sistema morfoclimàtic periglaciar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Gestió de l'entitat nbsp
Línia 12:
En aquest domini són típiques les següents formes de relleu:
* [[Sòl poligonal]]: És una fisonomia del terreny quan hi ha permagel produït pel resultat conjunt de la '''gelifracció''' (la contracció estacional del permagel crea esquerdes poligonals que s'omplen de falques de gel permanents de fins a 5 metres de fondària). i la '''geliturbació''' (tots els fenòmens restants d'alteració del sòl).
* Sòl encoixinat: són abombaments formes com tossals proveïdes de vegetació amb un diàmetre màxim d'1 a 2 metres i alçades al voltant dels 50  cm. Aquestes formacions es fan en zones de poc pendent per geliturbació superficial degudes als cicles de gel i desgel diaris o estacionals.
* [[Termocarst]]: en el permagel, al desglaçar-se, la capa de sòl es contrau i es produeix una extensa subsidència (enfonsaments de sediments acumulats) del sòl. Aquest procés fa depressions en els terrenys i el lliscament gradual de terres pels costers. Es produeixen llacs termocàrstics per acumulació de l'aigua a les depressions.
* [[Tartera|Tarteres]]: També es produeixen en climes d'alta muntanya. Són degudes a la fragmentació de la roca per causes mecàniques usualment la gelifracció és a dir congelació de l'aigua de les esquerdes de la roca fracturant-la en un cicle dia i nit.