Kakemono: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
m Correccions lingüístiques
Línia 3:
El '''kakemono''' (掛け物) és quelcom que es penja, generalment una pintura o [[cal·ligrafia]], de forma allargada en el sentit vertical, en un mur o a l'interior d'un [[tokonoma]]. El suport sobre el qual es realitza l'obra d'art pot ser paper o seda. Als seus extrems es troben uns corrons fixes, anomenats ''jiku'', que ajuden a mantenir la seva superfície tersa i plana, i permeten que sigui enrotllat per al seu emmagatzematge.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte II|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-391-5|pàgina=p.10|llengua=castellà|consulta=2 de desembre de 2014|id=DL M-50.522-2002}}</ref>
 
A diferència del [[makimono]], que es desplega en sentit lateral, el kakemono ho fa en sentit vertical com a part de la decoració interior d'una habitació. Tradicionalment esse situen a l'interior d'un tokonoma. Quan és exposat en un [[Chashitsu]], estança on es desenvolupa la [[cerimònia del te]]; l'elecció del kakemono i l'[[arranjament floral]] ajuden a establir l'ambientació espiritual de la cerimònia. En contrast amb el [[paravents]] o ''shohekiga'', el kakemono pot ser fàcil i ràpidament canviat per adaptar-se a l'estació de l'any o a l'ocasió.
 
Cal buscar els orígens de kakemono a la [[Xina]] de la [[dinastia Tang]] (Seg. VII-IX). Aquesta forma de presentar les obres d'art probablement es desenvoluparia a partir dels [[sutres]] muntats sobre estructures semblants, que utilitzaven un corró (barra cilíndrica) a l'extrem del rotlle per ser enrotllat i poder ser emmagatzemat. El culte de murals, que va arribar a la dinastia Tang des del [[Tibet]], també hauria influenciat aquest desenvolupament, ja que aquest format feia les còpies més fàcil de portar. Posteriorment fou introduït al [[Japó]] durant el [[període Heian]] de mà del [[budisme]] esotèric. Inicialment el kakemono portava representacions budistes per a la seva veneració, o també com a forma d'exposar cal·ligrafia o poesia. Durant el [[període kamakura]] esdevingué més comú. A partir del [[període Muromachi]], degut a la influència del budisme [[zen]] el kakemono es veié relacionat amb la cerimònia del te, mentre que els temes més representats foren paisatges, flors i ocells, així com retrats i poesia. Amb el temps passà de ser més apreciat com a obra d'art que per presentar una imatge per al culte.
 
Inicialment el kakemono es penjava en una posició central a l'interior de la sala principal d'un temple zen (''butsuden''), al principal edifici d'un santuari budista (''hondou'') o en la partició d'una de les parets principals. Els kakemono també esse situaven en les parets d'altres sales del ''butsuden'' i, posteriorment, en les residències dels nobles o de gent acomodada. Amb l'establiment de l'estil residencial palatí de l'[[arquitectura shoin]], el kakemono trobà la seva situació definitiva al ''tokonoma'', on la imatge del rotlle penjat i de la fornícula es complementen l'una a l'altra.
 
En l'actualitat els kakemono poden contenir cal·ligrafies i pintures de tota mena de gènere, incloent-hi estampes [[ukiyo-e]]. En aquest cas el kakemono rep el nom de ''kakemono-e''. Hi ha dos estils de kakemono: Si l'amplada és més curta que l'alçada s'anomena ''tatejiku'', si l'amplada és més gran que l'alçada rep el nom de yokojiku. A un tokonoma també poden exhibir-se un conjunt de kakemono: un parell de kakemono s'anomena Soufuku, un tríptic rep el nom de ''sampukutsui'' o també ''kakejiku'', un conjunt de quatre ''yonpukutsui'', i també hi ha conjunts de sis, vuit i dotze kakemono. Quan el kakemono no està exposat, s'enrotlla al voltant del ''jiku'' inferior i el cordill del ''jiku'' superior, que serveix per penjar-lo, s'utilitza per mantenir-lo enrotllat. A la part posterior del kakemono, a prop del ''jiku'' superior, sovint es troba indicat el nom de l'autor, potser l'objecte representat, i el nom i segell del col·leccionista.