Línia Madrid-Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
m Plantilles
Línia 21:
 
=== La nova MZA ===
Amb la fusió de les dues companyies comença una gradual modernització de la xarxa i les instal·lacions, d'acord amb la nova situació existent en el {{segle |XX}}. D'una banda, es va començar la construcció de doble via en alguns trams de la xarxa de MZA, que ja existia entre Barcelona i Molins de Rei amb la TBF. D'altra banda, les estacions de classificació i les estacions de mercaderies, independents del trànsit de les grans estacions de passatgers. D'aquestes, destacaria l'estació de Barcelona-Morrot, inaugurada el 1917 al costat de el port de Barcelona i que es va dotar dels majors avenços tècnics de l'època per al tractament i emmagatzematge de mercaderies.
 
No obstant això, la difícil situació econòmica de país va obligar a ajustar preus, de manera que es van retardar o cancel·lar moltes reformes pendents, així com la modernització de les instal·lacions i de el parc mòbil, el que va portar a una situació crítica de la companyia. La MZA va aconseguir mantenir la seva existència per uns anys més, però només fins al començament de la dictadura de Primo de Rivera, que va introduir el 1924 l'Estatut Ferroviari, a partir d'el qual es van establir ajudes estatals i subvencions a les diferents companyies ferroviàries perquè milloressin la seva xarxa i parc mòbil, que llavors es trobava molt antiquat i obsolet. La MZA va emprar aquestes ajudes en millorar la seva xarxa i realitzar algunes obres, com l'estació de França de Barcelona, finalitzada el 1929. Gràcies a les ajudes estatals i a el pla de modernitzacions de la companyia, MZA va aconseguir en els anys 1920 els millors resultats de la seva història, amb una recuperació i creixement rapidíssims que acabaran amb la crisi de 1929, quan els comptes de la companyia van tornar a desplomar una altra vez.8 Per la seva banda, la nacionalització dels ferrocarrils era una constant en les discussions durant la II República espanyola, però la inestabilitat política i la crisi econòmica van impedir dur a terme qualsevol mesura efectiva, de manera que la MZA va continuar la seva complicada existència.