Comunisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics |
mCap resum de modificació |
||
Línia 31:
{{principal|Tercera Internacional}}
En dissoldre's la [[Segona Internacional]], els grups socialistes revolucionaris que s'havien oposat a la [[Primera Guerra Mundial]] convocaren la [[Conferència de Zimmerwald]], al setembre del 1915, i la [[Conferència de Kienthal]], l'abril del 1916. Aquestes conferències foren l'antecedent directe de la [[Tercera Internacional]], també coneguda per la seva abreviatura en [[rus]] ''Komintern'' (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический Интернационал, ''"Internacional Comunista"''), la qual fou fundada en el seu primer congrés de [[Petrograd]], el 1919, per iniciativa del Partit Comunista Rus (bolxevic), que molts anys després es convertiria en el [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]]. La Tercera Internacional trencà definitivament amb els grups [[socialdemocràcia|socialdemòcrates]], i seguí les directrius marcades pel Partit Comunista
En aquesta internacional també es manifestà el conflicte entre [[estalinisme|estalinistes]] i [[trotskisme|trotskistes]]. Els trotskistes només reconeixen la legitimitat dels primers quatre congressos de la Internacional, que tingueren lloc abans de l'arribada al poder de [[Hitler]] a [[Alemanya]], moment en el qual els trotskistes se separen definitivament de la Internacional i
El 15 de maig del [[1943]], després de celebrada la [[Conferència de Teheran]], el ''Presidium'' del Comitè Executiu de la Internacional Comunista, «tenint en compte la maduresa dels partits comunistes», i per evitar els recels dels països capitalistes aliats,
=== Els partits comunistes a partir de la Revolució Russa ===
Línia 44:
A partir de la [[Revolució russa]], la denominació de comunista quedà restringida als partits marxistes que s'alinearen amb la [[Unió Soviètica]]. La [[revolució russa]] dugué a terme la supressió de la [[propietat privada]] a la indústria, creà cooperatives agràries, fomentant-ne la incorporació entre els camperols (convertida més tard, durant el règim [[estalinisme|estalinista]], en [[Col·lectivització a la Unió Soviètica|col·lectivització forçosa]]) i avançà cap a la multiplicació dels mitjans de producció, al mig d'una [[guerra civil]] que durà quatre anys. Un dels primers objectius de Lenin fou electrificar Rússia (Lenin digué, en una ocasió, que el comunisme era «[[soviet]]s més electricitat»).
Durant el govern de [[Stalin]], la industrialització es feu a pas accelerat, ateses les circumstàncies internacionals. La [[Segona Guerra Mundial]] aguditzà el procés de creació d'indústria pesant i d'aliments, alhora que augmentà els controls estatals. Aquest període es caracteritzà per una etapa de transició cap al socialisme, a través de diversos plans quinquennals, en contrast amb la gradual concentració de poder polític en mans de la burocràcia del Partit i del Comitè Central, segons els partidaris de Stalin, necessària per les condicions de guerra. També comportà, a escala política, un augment de les persecucions polítiques, pel règim, als diferents sectors dissidents i d'oposició dins del
=== La Kominform ===
Línia 53:
A [[França]], [[Trotski]] i els seus simpatitzants de l'[[Oposició d'Esquerra]], després de ser expulsat aquest de la [[Unió Soviètica]], a causa de la seva rivalitat amb [[Stalin]] (recolzat per la burocràcia del Partit), consideraren que la Tercera Internacional havia quedat sotmesa a l'[[estalinisme]] i que seria incapaç de dur la classe treballadora al poder. En conseqüència fundaren la [[Quarta Internacional]] (QI).
A través de la seva història, la QI fou perseguida tant
La Quarta Internacional patí
=== Els partits comunistes al {{segle|XX}} ===
|