Diferència entre revisions de la pàgina «Caricatura»

16 bytes afegits ,  fa 11 anys
m
Georges Coursat
m
m (Georges Coursat)
A principis del [[segle XX]], els grans modernitzadors de la caricatura, entesa com a retrat, foren els que s’allunyaren de les formes del dibuix acadèmic, i donaren valor a la línia, al traç per transmetre el caràcter, l’essència del personatge, més que no pas la simple forma.
 
Les obres dels dibuixants [[Olaf Gulbransson]] a alemanya, Márius de Zayas, [[Miguel Covarrubias]], Al Frueh i Paolo Garretto als Estats Units, [[Georges Coursat|Sem]] (pseudònim de Georges Coursat) a França, [[Max Beerbohm]] a la Gran Bretanya i [[Bagaria]] a Espanya, renoven el panorama, trencant amb els plantejaments estètics academics i estableixen les bases de la caricatura moderna. Amb aquests nous recursos, que incorporen al retrat caricaturesc els plantejaments dels moviments artístics d’avantguarda, com el cubisme o el futurisme, la nostra terra dona grans valors, malauradament pendents de reivindicar: [[Jacint Bofarull]], [[Salvador Mestres]], [[Josep Escobar]] (abans que es dediqués a dibuixar en carpanta i [[Zipi y Zape]]), [[Niko]] (pseudònim de Nicolás Martínez), [[Josep Maria de Martín]], [[Joaquim Muntañola]], [[Josep Maria Serra]], [[Marc Sitges]]...
 
L’aparició al panorama caricaturesc del dibuixant nord-americà David Levine, que recuperava l’estil megacefalopòdic del segle passat, feu que a partir dels anys seixanta convisquessin les dues tendències dins la caricatura. Parteixen del grafisme de Levine els estils, per exemple, de [[Miquel Ferreres]], i també de [[Joan Vizcarra]] [http://www.vizcarra.info (www.vizcarra.info)] (encara que segueix més l’estela del teutó Krüger) o dels dibuixants [[Guillén]], Manel Puyal, El Gat Invisible o Trallero d’A. Just a l’altra banda, pel que fa a la concepció estètica, hi ha les caricatures de [[Toni Batllori]] i [[Tàssies]], que deixen de banda el model naturalista, per endinsar-se cadascú en el seu camí estilístic, amb troballes sorprenents. Tirant per un camí del mig, que podríem anomenar de naturalisme sintètic, hi ha les caricatures des de [[Joaquim Muntañola]] i [[Gin]] (pseudònim de Jordi Ginés), a les obres d’Espinosa, Ismael, [[Kap]] (pseudònim de Jaume Capdevila), [[Farruqo]] o [[Ant]] (pseudònim d’Anthony Garner), cadascú per la seva banda i treballant en el seu propi i característic estil.
132.052

modificacions