Flux turbulent: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics |
Cap resum de modificació |
||
Línia 18:
Menys d'una dècada després de la proposta de Leray, el [[1944]],[[Lev Davidovich Landau | Lev Landau]] proposava una idea més concreta sobre l'inici de la turbulència. L'article de Landau començava així:<ref> I. Stewart, 2001, p. 223. </ref>
{{Cita | Tot i que s'ha discutit extensament en la literatura el moviment turbulent, la veritable essència d'aquest fenomen encara no té la suficente claredat [...] En opinió de l'autor, el problema pot aparèixer amb una nova llum si s'examina a fons el fenomen de la iniciació de la turbulència | LD Landau, 1944}}
Landau considerà la turbulència com el resultat d'un flux d'un fluid inicialment estable que adquireix un moviment addicional de vibració, i després un altre i un altre. Així, una turbulència podia ser inicialment un flux estable amb tres o quatre moviments periòdics superposats, i va idear un mecanisme pel qual, quan es provoca el flux totalment turbulent, el nombre de moviments periòdics es fa infinitament gran. El mecanisme bàsic de creació de les vibracions addicionals es coneix com a ''[[bifurcació de Hopf]]'', en honor
Un model simplificat de les equacions de Navier-Stokes, l'holandès Burgers de les equacions, que podia ser resolt explícitament, va mostrar que apareixia un flux turbulent segons la línia de Landau. Per aquesta raó, durant les tres dècades següents, la teoria de Hopf-Landau va ser acceptada i utilitzada àmpliament. Era simple i comprensible i era accessible mitjançant les tècniques clàssiques d'[[transformada de Fourier|anàlisi de Fourier]], de manera que permetia fer alguns càlculs aproximats. No obstant això, experiments detallats a la [[dècada de 1970]] van provar que la teoria de Hopf-Landau no podia competir amb una teoria rival proposada inicialment pels dos matemàtics.
| |||