Usuari:Alexis900/proves: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
mCap resum de modificació Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 1:
{{Infotaula geografia política | item =
'''
▲'''Larrosa''' és una localitat [[despoblat|despoblada]] [[Espanya |espanyola]] pertanyent al [[municipi]] de [[Jaca]], a la [[comarca]] de la [[Jacetània]], [[província d'Osca]], [[Aragó]].
Des del punt de vista eclesiàstic, pertany al [[bisbat de Jaca]] i [[arquebisbat de Pamplona]].
== Geografia ==
Pertany a la comarca de la Solana, en el peu de la muntanya dels Pirineus, a 8 quilòmetres de Jaca. Està a 775 metres d'altitud, en un terreny pla, cosa que ha permès que les seves cases es troben disperses, al mateix temps que la parròquia serveix de punt de referència en el pla urbà. Està orientat a sud i domina la plana que descendeix al riu Aragó, particularment apta per al cultiu de cereal.
===
Aquesta comarca es troba a l'oest de Jaca, en el peu de la muntanya orientat cap al sud, d'on procedeix la seva denominació "Solana", que configura una àmplia plana idònia per al cultiu de cereal que únicament es trenca per l'existència de "corones" (altells). Està regat pel [[riu Estarrún]] i el [[riu Lubierre]] que la recorren de nord a sud fins a desembocar al [[riu Aragó]] que flueix d'est a oest, en direcció a [[Berdún]].
Configura un espai natural adequadament conservat, per aquest motiu està declarat com a Lloc d'Importància Comunitària ([[Lloc d'importància comunitària|LIC]]), Espai protegit inclòs en la [[Xarxa Natura 2000]] i la Zona d'especial protecció per a les aus ([[Zona d'especial protecció per a les aus|ZEPA]]), en la qual nien les [[arpella|arpelles]], com el [[Arpella cendrosa |cendrós]], el [[Milà negre]] i el [[milà reial|reial]], el [[Mallerenga carbonera|carboner]], el [[Xoriguer (ocell)|xoriguer]], el [[Blauet comú|blauet]], el [[Botxí ibèric]] i la [[Calàndria comuna|calàndria]].
== Administració municipal ==
En 1836, després de la desamortització de Mendizábal, va passar de ser domini eclesiàstic a municipi independent, que en 1845 va absorbir al de Ascara, per a 1865 incorporar els de Banaguás i Guasillo i, finalment, el 1944, els de Araguás de Solano i Caniás.
El 1963 tots ells es van incorporar a Jaca.
| 1900 = 137▼
| 1910 = 126▼
El municipi de Jaca té una considerable extensió i per aquest motiu està dividit en sis unitats. Abay pertany a la unitat de la Solana, de la qual també formen part les poblacions veïnes d'[[Ascara]], [[Asieso]], [[Banaguás]], [[Novés (Osca)]], [[Araguás del Solano]], [[Caniás]] i [[Guasillo]].
== Demografía ==
{{Evolució demogràfica
| width = 100px
| fuente = [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]
| 1842 =
|
|
|
|
|
|
|
}}
</center>
==
La primera referència documental d'Abay es remunta a 1030. Al segle XI era propietat del rei d'Aragó que la deixava en règim de "tinença" a diferents senyors feudals, que gaudien d'ella en qualitat de "tinents".<ref>{{Ref-web|títol=3. Qué es la tenencia de la tierra|url=http://www.fao.org/3/y4307s/y4307s05.htm|consulta=2021-07-09}}</ref> Finalitzant aquest segle el comte Sancho Galíndez, senyor d'Atarés, va donar diverses propietats que tenia en Abay als monestirs de [[Monestir de Sant Joan de la Penya|Sant Joan de la Penya]] i de [[Monestir de Santa Maria d'Iguàcel|Santa Maria d'Iguàcel]].
A finsals del segle XII l'església de Abay depenia de la catedral de Jaca. Al segle XIII estava sota la jurisdicció de l'ardiaconat de Laures. En 1571, quan es va restaurar la diòcesi de Jaca, va ser incorporada a ella.<ref>Pérez, (2006), p. 141.</ref>
== Patrimonio cultural ==
[[Fitxer:Abay. Ábside y torre.jpg|200x400px|esquerra|Església de Sant Andreu. Absis romànic i torre de segle XVII]]
=== Església de [[Sant Andreu]] ===
La primitiva església romànica era de planta rectangular, d'una sola nau que acaba en un [[absis]] semicircular amb una finestra de doble esqueixada, que s'ha conservat. No presenta motius decoratius. Fatás, G. ''Història d'Aragó''. Saragossa, Heraldo d'Aragó, 1991, pàg. 208. La coberta era de fusta. Adossat al mur sud es trobava una dependència també tancada per un absis semicircular, encara que de menor grandària que el de la nau central, que conserva l'altar primitiu. No s'adverteix des de l'exterior, ja que està a la base de la torre que s'aixeca sobre ell. Aquesta construcció annexa a la nau central és poc freqüent en el romànic. En el mur oest, als peus de la nau, s'obre una petita porta amb arc de mig punt.
Al segle XVI es va produir una radical reforma i ampliació del temple, a què se li va dotar de tres naus, es va aixecar el cor alt al peu del temple, i es va construir l'actual portada (porta la data de 1757), d'estil classicista , amb [[arc de mig punt]] i [[pilastres]] [[columna toscana|toscanes]], tot això rematat per un [[entaulament]] recte.
Al segle XVIII es va cobrir amb [[Volta de canó|voltes de mig canó]] amb [[Lluneta| llunetes]] i es va recréixer la torre, que s'aixeca sobre l'absis romànic meridional, dotant-la de tres cossos , tal com es conserva actualment.
Va ser restaurada el 1987 i, amb aquest motiu, es van suprimir els edificis que s'havien construït annexos al temple. <ref>Pérez, (2006), pàg. 141</ref>.
La parròquia conserva peces d'interès, com una teca (caixa per relíquies); les restes d'una creu processional, de la qual s'afirma que és la més antiga d'Aragó; i restes de l'[[crismó]] de la primitiva església romànica. Els tres elements es van descobrir amb motiu de les obres de restauració. Les tres peces es daten a finals de segle XII. Pérez, (2006), pàg. 144. Custòdia, a més, pintures murals gòtiques procedents del despoblat de [[Huertalo]]. Destaca especialment una talla de fusta policromada de la Verge, sedent, amb el Nen en el seu genoll esquerre en actitud de beneir; presenta trets romànics als quals se sumen altres gòtics, per la qual cosa s'ha datat a la fi del segle XIII i ha estat classificada com una escultura romànica tardana. Pérez, (2006), 146. Procedeix de l'ermita de l'Assumpció.
[[Fitxer:Abay. Chimenea.jpg|200x400px|Xemeneia amb "espantabruixes"]]
=== Arquitectura popular ===
Es conserven habitatges típics de la comarca, construïdes amb sillarejo, cobertes de llosa de les que sobresurten grans xemeneies troncocòniques rematades amb les característiques "espantabruixes", Es tracta d'un element de pedra, amb freqüència una creu, que es considerava que impedia que les bruixes entressin a l'habitatge.<ref>{{Ref-web|títol=Chimeneas Espantabruxas, leyendas convertidas en tradición en el Alto Aragón {{!}} Turismo Huesca La Magia|url=https://www.huescalamagia.es/blog/chimeneas-espantabruxas-leyendas-convertidas-en-tradicion-en-el-alto-aragon/|data=2019-09-12|consulta=2021-07-09|llengua=es|nom=Juan Miguel Rovi|cognom=Bun}}</ref> Perviu el forn municipal per coure el pa; es tracta d'un edifici exempt, de planta rectangular, amb una gran llar de foc, que ha estat convenientment restaurat.
===Ermita de la [[Asunción de la Virgen|Asunción]]===
Está dentro del casco urbano. Posiblemente hubo un templo románico, aunque el actual data de 1781. Es un edificio de grandes proporciones para las que suelen ser habituales en las ermitas, tiene una nave sujeta con contrafuertes, cubierta a dos aguas, pórtico de entrada y torre. Conserva dos pinturas del cartujo [[Manuel Bayeu]] fechadas en 1792, el mismo año en que pintó al fresco el presbiterio de la [[catedral de Jaca]].
===Crucero===
Se encuentra en las afueras, a un kilómetro del pueblo, en el antiguo camino que iba de Jaca a Berdún y que sigue la Ruta Jacobea. Se levanta sobre tres escalones, tiene basa, el fuste de la columna es liso, el capitel es de estilo toscano y sobre él que sea apoya la cruz. En un lado figura el Crucificado, con la inscripción a sus pies "HIS" (Jesús) y en el otro la Virgen Dolorosa. El conjunto está bien ejecutado y su estilo es clasicista.
== Fiestas ==
* [[20 de enero]]: Hoguera de [[Sebastián (mártir)|San Sebastián]].
* [[15 de agosto]]: Fiestas de la Asunción.
* [[30 de noviembre]]: Fiestas de [[Andrés el Apóstol|San Andrés]], patrón de Abay.
==Galería de imágenes==
<gallery>
Fitxer: Abay. Parroquia de San Andrés.jpg| Iglesia de San Andrés
Fitxer: Abay. Parroquia. Portada.jpg|Portada clasicista de la iglesia (1757)
Fitxer: Abay. Iglesia. Planta.jpg| Planta de la iglesia de San Andrés
Fitxer: Abay. Horno de pan.jpg| Horno municipal de pan
Fitxer: Abay. Ermita de la Asunción.jpg| Ermita de la Asunción (S. XVIII)
Fitxer: Abay. Crucero.jpg|Crucero en el Camino de Santiago
</gallery>
== Enlaces externos ==
* Comarca Jacetania. [https://www.jacetania.es/abay.php Abay]
* Jaca.com. [http://www.jaca.com/abay.htm Abay]
* Románico aragonés. [http://www.romanicoaragones.com/0-Jacetania/53-Abay.htm Abay]
==Referències ==
{{Referències}}
{{versalita| Pérez González, J.M.}} (dir). ''Enciclopedia del románico en Aragón. Huesca. Volumen I''. Jacetania. Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real del Patrimonio Histórico, 2006.
{{Commonscat}}
| |||