Diferència entre revisions de la pàgina «Usuari:Alexis900/proves»

m
cap resum d'edició
Etiqueta: editor de codi 2017
m
Etiqueta: editor de codi 2017
{{Infotaula geografia políticaedifici | item = Q8183775Q28518809}}
'''Abay''' (en [[aragonès]] ''Abai'') és una localitat [[Espanya|espanyola]] pertanyent a el municipi de [[Jaca]], a la [[Jacetània]], a la [[província d'Osca]], [[Aragó]].
 
L{{'}}'''Església Parroquial de Sant Jaume''' ([[basc]]: ''Santiago Apostulua eliza'') és una església catòlica situada al barri d'Elizalde de [[Luzaide]] ([[Navarra]], [[Espanya]]). Acull la parròquia d'aquest municipi. Es considera un dels monuments més ressenyables en matèria artística de Luzaide i ocupa un lloc dominant en aquesta població.
Des del punt de vista eclesiàstic, pertany al [[bisbat de Jaca]] i [[arquebisbat de Pamplona]].
 
== Geografia ==
Pertany a la comarca de la Solana, en el peu de la muntanya dels Pirineus, a 8 quilòmetres de Jaca. Està a 775 metres d'altitud, en un terreny pla, cosa que ha permès que les seves cases es troben disperses, al mateix temps que la parròquia serveix de punt de referència en el pla urbà. Està orientat a sud i domina la plana que descendeix al riu Aragó, particularment apta per al cultiu de cereal.
 
=== La Solana ===
Aquesta comarca es troba a l'oest de Jaca, en el peu de la muntanya orientat cap al sud, d'on procedeix la seva denominació "Solana", que configura una àmplia plana idònia per al cultiu de cereal que únicament es trenca per l'existència de "corones" (altells). Està regat pel [[riu Estarrún]] i el [[riu Lubierre]] que la recorren de nord a sud fins a desembocar al [[riu Aragó]] que flueix d'est a oest, en direcció a [[Berdún]].
 
Configura un espai natural adequadament conservat, per aquest motiu està declarat com a Lloc d'Importància Comunitària ([[Lloc d'importància comunitària|LIC]]), Espai protegit inclòs en la [[Xarxa Natura 2000]] i la Zona d'especial protecció per a les aus ([[Zona d'especial protecció per a les aus|ZEPA]]), en la qual nien les [[arpella|arpelles]], com el [[Arpella cendrosa |cendrós]], el [[Milà negre]] i el [[milà reial|reial]], el [[Mallerenga carbonera|carboner]], el [[Xoriguer (ocell)|xoriguer]], el [[Blauet comú|blauet]], el [[Botxí ibèric]] i la [[Calàndria comuna|calàndria]].
 
== Administració municipal ==
En 1836, després de la desamortització de Mendizábal, va passar de ser domini eclesiàstic a municipi independent, que en 1845 va absorbir al de Ascara, per a 1865 incorporar els de Banaguás i Guasillo i, finalment, el 1944, els de Araguás de Solano i Caniás.
El 1963 tots ells es van incorporar a Jaca.
 
El municipi de Jaca té una considerable extensió i per aquest motiu està dividit en sis unitats. Abay pertany a la unitat de la Solana, de la qual també formen part les poblacions veïnes d'[[Ascara]], [[Asieso]], [[Banaguás]], [[Novés (Osca)]], [[Araguás del Solano]], [[Caniás]] i [[Guasillo]].
 
== Demografía ==
{{Evolució demogràfica
| width = 100px
| fuente = [[Institut Nacional d'Estadística d'Espanya|INE]]
| 1842 = 105
| 1877 = 546
| 1887 = 476
| 1897 = 436
| 1900 = 488
| 1910 = 462
| 1920 = 442
| 1930 = 516
| 1940 = 505
| 2017 = 42
}}
 
</center>
 
== Història ==
La primera referència documental d'Abay es remunta a 1030. Al segle XI era propietat del rei d'Aragó que la deixava en règim de "tinença" a diferents senyors feudals, que gaudien d'ella en qualitat de "tinents".<ref>{{Ref-web|títol=3. Qué es la tenencia de la tierra|url=http://www.fao.org/3/y4307s/y4307s05.htm|consulta=2021-07-09}}</ref> Finalitzant aquest segle el comte Sancho Galíndez, senyor d'Atarés, va donar diverses propietats que tenia en Abay als monestirs de [[Monestir de Sant Joan de la Penya|Sant Joan de la Penya]] i de [[Monestir de Santa Maria d'Iguàcel|Santa Maria d'Iguàcel]].
 
L'advocació de l'església, que està dedicada a [[Jaume el Major|Santiago Apóstol]] recorda el pas del [[Camí de Sant Jaume]] per Luzaide des de l'Edat Mitjana. Va tenir la localitat de Luzaide nombrosos albergs de pelegrins en aquella època alguns dels quals es trobaven al costat d'aquest temple. Aquesta església dóna nom a al barri de Luzaide on s'ubica, Elizalde, que significa ''la zona de l'església'' en [[basc]], ja que és el barri que va créixer al voltant de la parròquia de la vall.
A finsals del segle XII l'església de Abay depenia de la catedral de Jaca. Al segle XIII estava sota la jurisdicció de l'ardiaconat de Laures. En 1571, quan es va restaurar la diòcesi de Jaca, va ser incorporada a ella.<ref>Pérez, (2006), p. 141.</ref>
 
L'actual església és relativament moderna. L'antic temple va ser totalment destruït en 1794 durant la [[Guerra Gran]] quan la localitat va ser incendiada i saquejada per tropes franceses. Es va construir una nova església uns anys més tard, entre 1799 i 1802, obra de l'arquitecte José Poudez que també va construir l'Hospital de Roncesvalles. El 1859 es van renovar el claustre i la torre. Tot i que el temple estava en bones condicions, a l'sembla s'havia quedat petit per a les necessitats dels feligresos, així que l'església es va demolir totalment i es va construir una nova segons els plànols de l'arquitecte navarrès Florencio Ansoleaga.
== Patrimoni cultural ==
En 2014 va ser inclòs com a part del catàleg de béns individuals inscrits en el [[Patrimoni de la Humanitat]] dins el lloc conegut com [[Camins de Santiago a Espanya]].
[[Fitxer:Abay. Ábside y torre.jpg|200x400px|esquerra|Església de Sant Andreu. Absis romànic i torre de segle XVII]]
=== Església de [[Sant Andreu]] ===
La primitiva església romànica era de planta rectangular, d'una sola nau que acaba en un [[absis]] semicircular amb una finestra de doble esqueixada, que s'ha conservat. No presenta motius decoratius. Fatás, G. ''Història d'Aragó''. Saragossa, Heraldo d'Aragó, 1991, pàg. 208. La coberta era de fusta. Adossat al mur sud es trobava una dependència també tancada per un absis semicircular, encara que de menor grandària que el de la nau central, que conserva l'altar primitiu. No s'adverteix des de l'exterior, ja que està a la base de la torre que s'aixeca sobre ell. Aquesta construcció annexa a la nau central és poc freqüent en el romànic. En el mur oest, als peus de la nau, s'obre una petita porta amb arc de mig punt.
 
== Descripció ==
Al segle XVI es va produir una radical reforma i ampliació del temple, a què se li va dotar de tres naus, es va aixecar el cor alt al peu del temple, i es va construir l'actual portada (porta la data de 1757), d'estil classicista , amb [[arc de mig punt]] i [[pilastres]] [[columna toscana|toscanes]], tot això rematat per un [[entaulament]] recte.
 
La [[Planta (arquitectura)| planta]], de [[creu llatina]], presenta una àmplia [[Nau (arquitectura)|nau]] de tres trams, sent més ample el que precedeix la [[capçalera]], que és pentagonal. Marquen els diferents trams pilars semicirculars amb [[Dòric|capitells dòrics]], adossats a el mur i que descansen en [[Nervi (arquitectura)| nervis motllurats]] de la coberta de la nau, de creueria simple. L'arc que dóna pas a la capçalera es recolza en pilars de [[capitell]] motllurat. La [[Coberta (arquitectura)|coberta]] de la capçalera és una [[volta]] amb [[Drap (arquitectura)|draps]] els nervis munten sobre [[Mènsula|mènsules]] semicirculars. El [[Cor (arquitectura)|cor]] se situa als peus en una solució bastant original. Es recolza sobre columnes amb [[benditera|aiguabenditeres]] de tassa gallonada incorporades a la moda d'al segle XVII.
Al segle XVIII es va cobrir amb [[Volta de canó|voltes de mig canó]] amb [[Lluneta| llunetes]] i es va recréixer la torre, que s'aixeca sobre l'absis romànic meridional, dotant-la de tres cossos , tal com es conserva actualment.
Va ser restaurada el 1987 i, amb aquest motiu, es van suprimir els edificis que s'havien construït annexos al temple. <ref>Pérez, (2006), pàg. 141</ref>.
 
A l'exterior l'edifici ofereix un aspecte sòlid i homogeni on contrasten amb el color blanc els elements estructurals en [[carreu]] vermellós. La nau del temple està envoltada per un cos que actuant de tancat uneix els braços del [[Creuer (arquitectura)|creuer]]. La [[façana]] s'organitza en tres cossos dividits en tres carrers per faixes verticals. El primer conté triple [[Arc de mig punt|arcada de mig punt]] que configura el [[pòrtic]]; el segon, tres finestres i el tercer, el rellotge. Sobre aquesta última part s'alça la [[torre]] conformada per un cos cúbic de no massa alçada, amb [[Drap (arquitectura)|draps]] oberts per a les campanes, arquets en la rematada i [[Frontó (arquitectura)|frontó]] triangular on s'assenta la [[cuculla]] que remata aquest cos de campanes.
La parròquia conserva peces d'interès, com una teca (caixa per relíquies); les restes d'una creu processional, de la qual s'afirma que és la més antiga d'Aragó; i restes de l'[[crismó]] de la primitiva església romànica. Els tres elements es van descobrir amb motiu de les obres de restauració. Les tres peces es daten a finals de segle XII. Pérez, (2006), pàg. 144. Custòdia, a més, pintures murals gòtiques procedents del despoblat de [[Huertalo]]. Destaca especialment una talla de fusta policromada de la Verge, sedent, amb el Nen en el seu genoll esquerre en actitud de beneir; presenta trets romànics als quals se sumen altres gòtics, per la qual cosa s'ha datat a la fi del segle XIII i ha estat classificada com una escultura romànica tardana. Pérez, (2006), 146. Procedeix de l'ermita de l'Assumpció.
 
[[Fitxer:Abay. Chimenea.jpg|200x400px|dreta|Xemeneia amb "espantabruixes"]]
=== Arquitectura popular ===
Es conserven habitatges típics de la comarca, construïdes amb sillarejo, cobertes de llosa de les que sobresurten grans xemeneies troncocòniques rematades amb les característiques "espantabruixes", Es tracta d'un element de pedra, amb freqüència una creu, que es considerava que impedia que les bruixes entressin a l'habitatge.<ref>{{Ref-web|títol=Chimeneas Espantabruxas, leyendas convertidas en tradición en el Alto Aragón {{!}} Turismo Huesca La Magia|url=https://www.huescalamagia.es/blog/chimeneas-espantabruxas-leyendas-convertidas-en-tradicion-en-el-alto-aragon/|data=2019-09-12|consulta=2021-07-09|llengua=es|nom=Juan Miguel Rovi|cognom=Bun}}</ref> Perviu el forn municipal per coure el pa; es tracta d'un edifici exempt, de planta rectangular, amb una gran llar de foc, que ha estat convenientment restaurat.
 
===Ermita de l'[[Assumpció de Marian|Assumpció]]===
Està dins de casc urbà. Possiblement hi va haver un temple romànic, tot i que l'actual data de 1781. És un edifici de grans proporcions per a les que solen ser habituals en les ermites, té una nau subjecta amb contraforts, coberta a dues aigües, pòrtic d'entrada i torre. Conserva dues pintures de l'cartoixà [[Manuel Bayeu]] datades en 1792, el mateix any en què va pintar a la fresca el presbiteri de la [[catedral de Jaca]].
 
=== Creuer ===
Es troba als afores, a un quilòmetre del poble, a l'antic camí que anava de Jaca a Berdún i que segueix la Ruta Jacobea. S'alça sobre tres graons, té basa, el fust de la columna és llis, el capitell és d'estil toscà i sobre ell que sigui dóna suport a la creu. En una banda hi ha el Crucificat, amb la inscripció als seus peus "HIS" (Jesús) i en l'altre la Verge Dolorosa. El conjunt està ben executat i el seu estil és classicista.
 
== Festes ==
* [[20 de gener]]: Foguera de [[Sant Sebastià màrtir| Sant Sebastià]].
* [[15 d'agost]]: Festes de l'Assumpció.
* [[30 de novembre]]: Festes de [[Andreu apòstol|Sant Andreu]], patró d'Abay.
 
== Galeria d'imatges ==
<gallery>
Fitxer: Abay. Parroquia de San Andrés.jpg| Església de Sant Andreu
Fitxer: Abay. Parroquia. Portada.jpg|Portada classicista de l'església (1757)
Fitxer: Abay. Iglesia. Planta.jpg| Planta de l'església de Sant Andreu
Fitxer: Abay. Horno de pan.jpg| Forn municipal de pa
Fitxer: Abay. Ermita de la Asunción.jpg| Ermita de l'Assumpció (S. XVIII)
Fitxer: Abay. Crucero.jpg|Creuer en el Camí de Sant Jaume
</gallery>
 
Dins de l'església hi ha tres [[Retaule|retaules]] d'estil [[neogòtic]] signats per Florentino Istúriz en 1908. El retaule major es situa en el [[Presbiteri]] i representa [[Santiago Matamoros]] amb la Verge i el Sagrat Cor a cada costat. Pel que fa a orfebreria caldria ressaltar una bella [[Creu processional]] de segle XVII feta de plata.
== Enllaços externs ==
* Comarca Jacetania. [https://www.jacetania.es/abay.php Abay]
* Jaca.com. [http://www.jaca.com/abay.htm Abay]
* Románico aragonés. [http://www.romanicoaragones.com/0-Jacetania/53-Abay.htm Abay]
 
==Referències ==
{{Referències}}
{{versalita| Pérez González, J.M.}} (dir). ''Enciclopedia del románico en Aragón. Huesca. Volumen I''. Jacetania. Aguilar de Campoo, Fundación Santa María la Real del Patrimonio Histórico, 2006.
{{Commonscat}}
 
* [http://luzaide-valcarlos.net/es/cultura/patrimonio/ Patrimoni en Luzaide-Valcarlos]
<!--[[Categoria:Jaca]] -->
12.827

modificacions