Reunificació alemanya: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
({{FR}})
Cap resum de modificació
{{Infotaula esdeveniment}}
[[Fitxer:Flag map of Germany (separation).svg|miniatura|Esquema dels països]]
La '''reunificació alemanya''' (''Deutsche Wiedervereinigung'') va ocórrer el [[3 d'octubre]] de [[1990]], data en què les àrees de l'antiga [[República Democràtica Alemanya]] (comunament anomenada "Alemanya Oriental") van ser incorporades a la [[República Federal Alemanya]] (comunament anomenada "Alemanya Occidental"). Després de les primeres eleccions lliures de l'Alemanya Oriental el [[18 de març]], [[de 1990]] van començar les negociacions entre Alemanya Oriental i Alemanya Occidental les quals van culminar en el Tractat d'Unificació, mentre que les negociacions entre les dues Alemanyes i els quatre estats d'ocupació van signar l'anomenat "Tractat Dos més Quatre", el qual atorgava la independència plena a l'estat alemany reunificat. L'[[Alemanya]] reunificada va romandre com a membre de la [[Comunitat Europea]] (que després es convertiria en la [[Unió Europea]]) i de l'[[OTAN]]. S'utilitza el terme "reunificació" en comptes d'"unificació", ja que l'últim es refereix a la [[Unificació alemanya|unificació inicial d'Alemanya]] el [[1871]].
 
== Antecedents ==
[[Fitxer:Deutschland Besatzungszonen 1945.svg|miniatura|Alemanya ocupada, 1945]]
Després de la fi de la [[Segona Guerra Mundial]] a [[Europa]], [[Alemanya]] va ser dividida en quatre zones d'ocupació. [[Berlín]], l'antiga capital, com a seu del Consell del Control dels Aliats, va ser, al seu torn, dividida en quatre zones d'ocupació. Encara que la intenció original dels estats d'ocupació era governar plegats l'Alemanya de les fronteres de [[1947]], la tensió de la [[Guerra Freda]] va fer que les zones francesa, britànica i nord-americana formessin la República Federal Alemanya (i [[Berlín Oest]]) el [[1949]], excloent la zona soviètica la qual formaria la República Democràtica Alemanya (incloent-hi [[Berlín Est|Berlín de l'est]]), el mateix any. A més, d'acord amb els termes de la [[Conferència de Ialta]] del [[febrer]] de [[1945]], les províncies de Pomerània Oriental i Silesia, així com la meitat sud de Prússia Oriental [[Frontera entre Alemanya i Polònia|van ser annexades per Polònia]] i la meitat nord de [[Prússia Oriental]] (avui dia Oblast de [[Kaliningrad]]) va ser annexionada per la [[Unió Soviètica]] (i que avui dia pertany a [[Rússia]]).
 
L'Alemanya Oriental i l'Alemanya Occidental van declarar ser la successora legítima i legal del Reich alemany. No obstant això, Alemanya Oriental va canviar la seva posició poc després, declarant que Alemanya va deixar d'existir el [[1945]] i que tant l'Alemanya Oriental com l'Alemanya Occidental eren estats nous.
 
La primera proposta de reunificació alemanya va ser realitzada per [[Ióssif Stalin]] el [[1952]] sota termes similars als adoptats després per [[Àustria]]. El tractat requeria la creació d'una Alemanya neutral amb una frontera oriental sobre la línia Oder-Neisse, i que totes les tropes dels aliats fossin retirades l'any següent. El govern de l'Alemanya Occidental, sota el canceller Konrad Adenauer va afavorir una integració més propera amb l'[[Europa Occidental]], i va demanar que la reunificació fos negociada amb la provisió de què haguessin eleccions supervisades en tota l'Alemanya. Aquesta condició va ser rebutjada pels soviètics. Una altra proposta de Stalin incloïa la reunificació d'Alemanya dins les fronteres antigues del [[31 de desembre]], [[1937]] sota la condició que Alemanya s'afiliés al Pacte de Varsòvia (és a dir, al Bloc Oriental).
 
Des de [[1949]], la República Federal Alemanya es va desenvolupar com una nació capitalista occidental amb una "economia de mercat social" i amb un govern parlamentari i democràtic. El creixement perllongat, que començaria la [[Dècada del 1950|dècada de [[1950]], es va traduir en un "miracle econòmic" (''wirtschaftswunder'') de 30 anys. A l'altra banda de la frontera la República Democràtica Alemanya va establir un govern autoritari amb una economia planificada centralment. Encara que Alemanya Oriental es convertiria en l'estat més ric i avançat del Bloc Oriental, la majoria dels seus ciutadans encara enyoraven les llibertats polítiques i la prosperitat econòmica de l'oest. La fugida d'un gran nombre d'alemanys orientals cap als països no comunistes des de Berlín Oest va fer que Alemanya Oriental erigís el "sistema fronterer" (del qual, el [[mur de Berlín]] seria una part) el [[1961]], per un èxode major.
 
El govern d'Alemanya Occidental i els seus aliats de l'OTAN no van reconèixer, al començament la República Democràtica Alemanya ni la República Popular de Polònia, per la doctrina de Hallstein. Les relacions entre les dues Alemanyes van romandre fredes fins que el canceller oriental Willy Brandt va iniciar una controvertible política d'apropament amb l'Alemanya Oriental (anomenada ''Ostpolitik'') la [[Dècada del 1970|dècada de [[1970]].
 
== La fi de la divisió ==
Durant la [[Dècada del 1980|dècada de [[1980]] la idea d'unificació alemanya era considerada en les dues Alemanyes com una esperança distant, inassolible mentre els governs comunistes governessin l'Europa Oriental. No obstant això, aquesta esperança de reunificació va ser posada a l'abast per mitjà dels canvis polítics de la Unió Soviètica. L'adveniment del líder reformista [[Mikhaïl Gorbatxov]] el [[1985]] va iniciar onades de reforma que s'estenien per tot el Bloc Oriental, i les quals presentaven una nova oportunitat de canvi a l'Alemanya Oriental.
 
L'[[agost]] de [[1989]], [[Hongria]] va aixecar les seves restriccions frontereres amb [[Àustria]] i el [[setembre]] del mateix any, més de 13.000 persones van fugir a l'oest passant per [[Hongria]]. Les manifestacions massives contra el règim oriental van començar a la tardor de [[1989]], les més prominents en serien les manifestacions de dilluns de Leipzig. Davant l'agitació civil, el líder oriental [[Erich Honecker]] va dimitir el [[18 d'octubre]], [[1989]]del mateix any. El gabinet sencer va renunciar el [[7 de novembre]].
 
{{principal|Mur de Berlín}}
 
El [[9 de novembre]] de [[1989]] es va escampar el rumor que les restriccions de viatge per als alemanys orientals havien estat retirades pel nou govern, i milers de persones van anar cap al [[mur de Berlín]] on els guàrdies van acabar obrint les portes d'accés per permetre el pas. Embravits, molts alemanys de tots dos costats van començar a enderrocar diverses seccions del mur. Aquest fet fou el catalitzador de la caiguda definitiva del règim i la reunificació de les dues alemanyes.
 
El [[18 de març]], [[de 1990]], es van realitzar les [[Eleccions generals d'Alemanya Oriental de 1990|primeres eleccions lliures sota un sistema no comunista a l'Alemanya Oriental]], amb la intenció de construir un govern per negociar la finalització de l'estat. Un ideòleg alemany va dir el [[1989]]: "Polònia romandria com a Polònia encara que caigués el comunisme; però, sense comunisme, l'Alemanya Oriental no tenia cap raó per existir."
 
Sota el mandat del primer ministre Lothar de Maizière, Alemanya Oriental va negociar, amb Alemanya Occidental, el [[Regne Unit]], [[França]], els [[Estats Units]] i la [[Unió Soviètica]] les condicions a la reunificació. Malgrat haver-se retractat de la seva oposició a la reunificació, la Unió Soviètica va objectar l'absorció d'Alemanya Oriental a l'OTAN, per mitjà de la reunificació. No obstant això, es va assolir un acord en què l'[[Alemanya]], com a nació unificada, pertanyeria a l'OTAN, sota la condició que les tropes de l'OTAN no serien apostades en territori d'Alemanya Oriental.
[[Fitxer:EinigungsvertragBRD-DDR.JPG|miniatura|El Tractat d'Unificació (''Einigungsvertrag'')]]
 
Paral·lelament a les negociacions multilaterals, els governs de les dues Alemanyes van signar el [[18 de maig]] un acord intermedi, una Unió Econòmica Social i Monetària, la qual va començar l'[[1 de juliol]]. El [[23 d'agost]] el parlament de l'Alemanya Oriental (''Volkskammer'') va aprovar la proposició d'annexió a la República Federal Alemanya. El Tractat d'Unificació (''Einigungsvertrag'') es va signar el [[31 d'agost]], [[1990]] pels representants de les dues Alemanyes. El [[12 de setembre]], [[de 1990]], es va signar el Tractat sobre la Resolució Final respecte a Alemanya (El Tractat Dos més Quatre), el qual restablia la sobirania dels estats alemanys.
 
Alemanya es va reunificar oficialment el 3 d'octubre, [[1990]], data en què els cinc estats restablerts (''[[Estat federat alemany|Bundesländer]]'') de l'Alemanya Oriental –Brandenburg–[[Brandenburg]], [[Mecklenburg-Pomerània Occidental|Mecklenburg-Pomerània de l'Oest]], [[Saxònia]], [[Saxònia-Anhalt]] i [[Turíngia|Thuringia]]– es van unir formalment a la República Federal Alemanya, escollint una de les dues opcions implementades per la constitució d'aquest país. Atès que aquests cinc estats alemanys es van unir als altres 23 d'acord amb l'article 23, l'àrea sota la constitució simplement s'ampliava per incloure'ls. L'altra opció era que Alemanya Oriental s'unís com una entitat a Alemanya Occidental, una altra entitat, i després, entre altres coses, s'aprovés una nova constitució pel nou país. Encara que l'opció que es va escollir era més senzilla, ha produït sentiments d'"ocupació" o de ser "annexats" a l'antiga República Federal.
 
Per facilitar el procés, la República Federal Alemanya va realitzar canvis a la "Llei Bàsica" o constitució. L'article 146 va ser esmenat per tal que l'article 23 de la constitució actual pogués ser utilitzat per a la reunificació. Llavors, tan bon punt els cinc "estats federats restablerts" de l'Alemanya Oriental s'hagueren unit, la Llei Bàsica es va esmenar una altra vegada per indicar que no hi havia altres regions d'Alemanya, que existien fora del territori unificat i que no s'haguessin annexionat. No obstant això, la constitució pot ser esmenada una altra vegada en el futur i encara permet l'adopció d'altra constitució per al poble alemany en el futur.
 
El [[14 de novembre]], [[de 1990]], el govern alemany va firmar un tractat amb [[Polònia]] establint les [[Frontera entre Alemanya i Polònia|fronteres alemanyes de la línia Oder-Neisse]] com a fronteres permanents i, per tant, renunciant a la Silèsia, la Pomerània de l'Est, [[Gdańsk|Danzig]] i Prússia de l'Est. El mes següent, es van realitzar les primeres eleccions generals de tots els estats alemanys des de [[1933]], que tindrien com a resultat una majoria pel govern de coalició de [[Helmut Kohl]].
 
== Els efectes de la reunificació ==
El cost de la reunificació ha estat una càrrega feixuga a l'economia alemanya i ha contribuït a l'alentiment del creixement econòmic en anys recents. Els costos de la reunificació han estat estimats en €1,5més de 2 bilions de dòlars,<ref>{{Ref-web|url=https://www.marketplace.org/2019/11/05/itemizing-germanys-2-trillion-bill-for-reunification/|títol=Itemizing laGermany’s qual$2 cosatrillion ésbill majorfor quereunification}}</ref> elquantitat similar al deute nacional de l'estat. La primera causa va ser la debilitat <ref>{{Ref-web|url=https://www.bundesbank.de/en/press/press-releases/deutsche-staatsschulden-862940|títol=German l'economiageneral d'Alemanyagovernment Orientaldebt iup lesin taxes2020 modificadesby de€275 conversióbillion delto marc€2.33 alemanytrillion, orientaldebt iratio elup marcfrom alemany59.7% occidentalto que provocarien una manca de competitivitat de les indústries orientals.70%}}</ref> Encara avui dia hi ha transferències especials de 100.000 milions d'euros cada any{{Cal ref}} per "reconstruir" Alemanya Oriental. Lai taxaseguir d'aturminorant hales pujatdiferències aleconòmiques territori d'Alemanya Oriental al 20%. Milers d'alemanys orientals han emigrat cap als territoris occidentals perentre trobarambdues feinaAlemanyes.
 
La primera causa va ser la debilitat de l'economia d'Alemanya Oriental i les taxes modificades de conversió del marc alemany oriental i el marc alemany occidental que provocarien una manca de competitivitat de les indústries orientals. La taxa d'atur va pujar al territori d'Alemanya Oriental fins a prop del 20%.<ref>{{Ref-web|url=https://www.bmwi.de/Redaktion/EN/Publikationen/annual-report-of-the-federal-government-on-the-status-of-german-unity2019.html|títol=Annual Report of the Federal Government on the Status of German Unity 2019}}</ref> A més, centenars de milers d'alemanys orientals han emigrat cap als territoris occidentals per trobar feina.
 
== Vegeu també ==
582

modificacions