Física de l'estat sòlid: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics |
Hstòria |
||
Línia 5:
Una característica important de la majoria dels sòlids és la seva [[estructura cristal·lina]]. Els àtoms estan distribuïts en posicions regulars que es repeteixen regularment de manera geomètrica. La distribució específica dels àtoms pot ser conseqüència d'una variada gamma de forces. Per exemple, alguns sòlids com el [[clorur de sodi]](o [[Sal (espècia)|sal]] comuna) es mantenen units per [[enllaç iònic|enllaços iònics]] a causa de l'atracció elèctrica entre els [[ió_(àtom)|ions]] provocada per la [[interacció electroestàtica]] entre els ions que componen el material. En altres, com el [[diamant]], els àtoms comparteixen [[electrons]], que dona lloc als anomenats [[enllaç covalent|enllaços covalents]]. Les substàncies inerts, com el [[neó]], no presenten cap d'aquests enllaços. La seva existència és el resultat d'unes forces d'atracció conegudes com a [[força de Van der Waals|forces de Van der Waals]], anomenades així en honor del físic holandés [[Johannes Diedrik Van der Waals]]. Aquestes forces apareixen entre molècules o àtoms neutres com a resultat de la [[polarització elèctrica]]. Els [[metall]]s, per la seva part, es mantenen units pel que es coneix com a [[gas electrònic]], format epr electrons lliures de la capa atòmica externa compartits per tots els àtoms del metall i que defineixen la majoria de les seves propietats.
==Història==
Les propietats físiques dels sòlids han estat temes d’investigació científica des de fa segles, però un camp separat amb el nom de física de l’estat sòlid no va sorgir fins als anys quaranta, en particular amb la creació de la "Divisió de Física de l’Estat Sòlid" (DSSP de l'anglès ''Division of Solid State Physics''). dins de la l'[[American Physical Society]]. La DSSP es va associar a les aplicacions tecnològiques possibles gràcies a la investigació sobre sòlids. A principis dels anys seixanta, el DSSP era la divisió més gran de la American Physical Society.<ref>{{Ref-publicació|article=What’s in a Name Change?|url=https://doi.org/10.1007/s00016-014-0151-7|publicació=Physics in Perspective|data=2015-03-01|issn=1422-6960|pàgines=3–32|volum=17|exemplar=1|doi=10.1007/s00016-014-0151-7|llengua=en|nom=Joseph D.|cognom=Martin}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Out of the Crystal Maze: Chapters from The History of Solid State Physics|url=https://books.google.com/books?id=WCpPPHhMdRcC&pg=PA29|editorial=Oxford University Press|data=1992-10-01|isbn=978-0-19-534532-2|llengua=en|nom=Lillian|cognom=Hoddeson|nom2=Ernst|cognom2=Braun|nom3=Jurgen|cognom3=Teichmann|nom4=Spencer|cognom4=Weart}}</ref>
Grans comunitats de físics de l'estat sòlid també van sorgir a [[Europa]] després de la [[Segona Guerra Mundial]], en particular a [[Anglaterra]], [[Alemanya]] i a la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|Unió Soviètica]] <ref>{{Ref-publicació|article=Fifty years of physica status solidi in historical perspective|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/abs/10.1002/pssb.201340126|publicació=physica status solidi (b)|data=2013|issn=1521-3951|pàgines=871–887|volum=250|exemplar=4|doi=10.1002/pssb.201340126|llengua=en|nom=Dieter|cognom=Hoffmann}}</ref>. Als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] a i [[Europa]], l'estat sòlid es va convertir en un camp destacat gràcies a les seves investigacions sobre [[semiconductors]], [[superconductivitat]], [[ressonància magnètica nuclear]] i altres fenòmens divèrsos. Durant els primers anys de la [[Guerra Freda]], la investigació en física de l’estat sòlid sovint no es limitava als [[Sòlid|sòlids]], cosa que va portar alguns físics als anys setanta i vuitanta a fundar el camp de la [[física de la matèria condensada]], que s’organitzava al voltant de tècniques comunes utilitzades per investigar [[sòlids]], [[líquids]], [[Plasma (estat de la matèria)|plasmes]], etc. i altres matèries complexes <ref>{{Ref-publicació|article=What’s in a Name Change?|url=https://doi.org/10.1007/s00016-014-0151-7|publicació=Physics in Perspective|data=2015-03-01|issn=1422-6960|pàgines=3–32|volum=17|exemplar=1|doi=10.1007/s00016-014-0151-7|llengua=en|nom=Joseph D.|cognom=Martin}}</ref>. Avui en dia, la física de l’estat sòlid es considera generalment com a un subcamp de la física de la matèria condensada que se centra en les propietats dels sòlids amb xarxes corresponents a [[Cristall|cristall regulars]].
{{Commonscat}}
{{autoritat}}
| |||