Diferència entre revisions de la pàgina «Robert Andrews Millikan»

Afegides imatges
(Afegit contingut, traducció de l'anglès i propi)
(Afegides imatges)
 
== Bibliografia ==
[[Fitxer:Robert-millikan2.jpg|alt=Retrat de Millikan l'any 1891|esquerra|miniatura|Millikan l'any 1891]]
 
=== Educació ===
 
=== Càrrega de l'electró ===
[[Fitxer:Millikan’s oil-drop apparatus 1.jpg|miniatura|esquerra|Aparell dissenyat per Millikan per a l'experiment amb la gota d'oli ([[1909]]-[[1910]]).]]
{{Article principal|Experiment de Millikan}}
A partir del 1908, mentre era professor de la Universitat de Chicago, Millikan va treballar en un experiment amb gotes d'oli en què va mesurar la càrrega d'un sol [[electró]]. [[Joseph John Thomson]] ja havia descobert la relació [[Càrrega de l'electró|càrrega]]-[[Massa d'un electró|massa]] de l’electró. Tot i això, es desconeixien els valors de càrrega i massa reals. Per tant, si es descobrís un d’aquests dos valors, l’altre es podria deduir fàcilment. Millikan i el seu llavors estudiant de postgrau [[Harvey Fletcher]] van utilitzar l'experiment de la gota d'oli per mesurar la càrrega de l'electró (així com la massa electrònica i el [[nombre d'Avogadro]], ja que es coneixia la seva relació amb la càrrega dels electrons.
 
Millikan va obtenir el mèrit exclusiu, a canvi que Harvey Fletcher pogués reclamar l’autoria completa d’un resultat relacionat per a la seva dissertació.<ref>{{Ref-publicació|article=In Defense of Robert Andrews Millikan|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/2001AmSci..89...54G/abstract|publicació=American Scientist|data=2001-01|issn=0003-0996|pàgines=54|volum=89|exemplar=1|doi=10.1511/2001.1.54|llengua=en|nom=David|cognom=Goodstein}}</ref> Millikan va guanyar el [[Premi Nobel de Física]] de 1923, en part per aquest treball. Fletcher va mantenir la seva part del mèrit així com l'acord en secret fins a la seva mort.<ref>{{Ref-publicació|article=My work with Millikan on the oil‐drop experiment|url=https://physicstoday.scitation.org/doi/10.1063/1.2915126|publicació=Physics Today|data=1982-06-01|issn=0031-9228|pàgines=43–47|volum=35|exemplar=6|doi=10.1063/1.2915126|nom=Harvey|cognom=Fletcher}}</ref> Després d'una publicació sobre els seus primers resultats el 1910<ref>{{Ref-publicació|article=XXII. A new modification of the cloud method of determining the elementary electrical charge and the most probable value of that charge|url=https://doi.org/10.1080/14786440208636795|publicació=The London, Edinburgh, and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science|data=1910-02-01|issn=1941-5982|pàgines=209–228|volum=19|exemplar=110|doi=10.1080/14786440208636795|nom=Prof R. A.|cognom=Millikan}}</ref>, les observacions contradictòries de [[Felix Ehrenhaft]] van iniciar una controvèrsia entre els dos físics. Després de millorar la configuració dels seus elements, Millikan va publicar el seu estudi inicial el 1913. Aquesta controvèrsia va provocar que el premi Nobel no se li atorgués el 1920, per poder resoldre la disputa sobre el valor real, rebent-lo el 1923.<ref>{{Ref-publicació|article=Die Quanten der Elektrizität. Der Nachweis von Elektrizitätsmengen, welche das Elektron unterschreiten, sowie ein Beitrag zur Brownschen Bewegung in Gasen|url=http://dx.doi.org/10.1002/andp.19143491302|publicació=Annalen der Physik|data=1914|issn=0003-3804|pàgines=657–700|volum=349|exemplar=13|doi=10.1002/andp.19143491302|nom=Felix|cognom=Ehrenhaft}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=On the Elementary Electrical Charge and the Avogadro Constant|url=https://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRev.2.109|publicació=Physical Review|data=1913-08-01|pàgines=109–143|volum=2|exemplar=2|doi=10.1103/PhysRev.2.109|nom=R. A.|cognom=Millikan.}}</ref><ref>{{Ref-publicació|article=Subelectrons, Presuppositions, and the Millikan-Ehrenhaft Dispute|url=http://dx.doi.org/10.2307/27757378|publicació=Historical Studies in the Physical Sciences|data=1978-01-01|issn=0073-2672|pàgines=161–224|volum=9|doi=10.2307/27757378|nom=Gerald|cognom=Holton}}</ref>
[[Fitxer:Robert A. Millikan 1924.png|alt=Millikan rebent un xec amb valor de 40,000 dòlars estatunidencs per guanyar el Premi Nobel.|esquerra|miniatura|Millikan rebent un xec amb valor de 40,000 dòlars estatunidencs per guanyar el Premi Nobel.]]
 
La [[Càrrega elèctrica elemental|càrrega elemental]] és una de les [[Constant física fonamental|constants físiques fonamentals]] i el coneixement exacte del seu valor és de gran importància. El seu experiment va mesurar la força del camp elèctric sobre petites gotes d'oli carregades suspeses contra la gravetat entre dos [[Elèctrode|elèctrodes]] metàl·lics. Conegut el camp elèctric, es podria determinar la càrrega a la gota. Repetint l'experiment per a moltes gotes, Millikan va demostrar que els resultats es podrien explicar com a múltiples enters d'un valor comú (1.592 × 10−19 [[Coulomb|Coulombs]]), que és la càrrega d'un sol electró. Que això sigui una mica inferior al valor conegut modern de 1.60217653(14) x 10<sup>−19</sup> Coulombs probablement es deu al valor imprecís que Millikan va fer servir per a la viscositat de l'aire. <ref>{{Ref-web|títol=Redirect to Lockhaven.edu|url=https://www.lockhaven.edu/redirect/JSRedirect.html|consulta=2021-07-12}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol="Surely You're Joking, Mr. Feynman!": Adventures of a Curious Character: Adventures of a Curious Character|url=https://books.google.com/books?id=7papZR4oVssC&pg=PA342|editorial=W. W. Norton & Company|data=2010-06-28|isbn=978-0-393-33985-7|llengua=en|nom=Richard P.|cognom=Feynman}}</ref>
 
===== Controvèrsia per la selecció de dades =====
Hi ha certa controvèrsia sobre la selectivitat en l’ús que Millikan fa dels resultats del seu segon experiment per mesurar la càrrega dels electrons. Aquesta qüestió va esser discutida per Allan Franklin, <ref>{{Ref-publicació|article=Millikan’s Oil-Drop Experiments|url=https://doi.org/10.1007/s00897970102a|publicació=The Chemical Educator|data=1997-04-01|issn=1430-4171|pàgines=1–14|volum=2|exemplar=1|doi=10.1007/s00897970102a|llengua=en|nom=ALLAN|cognom=FRANKLIN}}</ref> antic [[Física d'alta energia|experimentalista d'alta energia]] i actual filòsof de la ciència a la Universitat de Colorado. Franklin sosté que les exclusions de dades de Millikan no afecten el valor final del càrrec obtingut, però que la substancial "cirurgia estètica" de Millikan va reduir l'error estadístic. Això va permetre a Millikan donar la càrrega de l'electró amb un error de la meitat d'un per cent; de fet, segons Franklin, si Millikan hagués inclòs totes les dades que va descartar, l’error hauria estat inferior al 2%. Tot i que això encara hauria donat lloc a que Millikan hagués mesurat la càrrega de l'elèctró millor que ningú havia aconseguit en aquell moment, la incertesa una mica més gran podria haver permès més desacord amb els seus resultats per la comunitat de física, cosa que potser Millikan va intentar evitar. David Goodstein argumenta que la declaració de Millikan, segons la qual en l'article es van utilitzar totes les gotes observades durant un període de seixanta dies, s'especificava en una frase posterior que eren realment "totes les gotes sobre les quals es van fer sèries completes d'observacions". Goodstein dóna fe de que aquest és el cas i assenyala que cinc pàgines de taules de dades separen les dues frases. <ref>{{Ref-web|títol=Wayback Machine|url=https://web.archive.org/web/20100625194742/http://eands.caltech.edu/articles/Millikan%20Feature.pdf|data=2010-06-25|consulta=2021-07-12}}</ref>
[[Fitxer:Millikan and Einstein 1932.png|alt=Millikan i Albert Einstein a l'Institut Tecnològic de Califòrnia l'any 1932|esquerra|miniatura|Millikan i [[Albert Einstein]] a l'[[Institut Tecnològic de Califòrnia]] l'any 1932]]
 
=== Efecte fotoelèctric ===
 
A Millikan també se li atribueix la mesura del valor de la [[constant de Planck]] mitjançant l'ús de gràfics d'emissions fotoelèctriques de diversos metalls. <ref>{{Ref-publicació|article=A Direct Photoelectric Determination of Planck's "$h$"|url=https://link.aps.org/doi/10.1103/PhysRev.7.355|publicació=Physical Review|data=1916-03-01|pàgines=355–388|volum=7|exemplar=3|doi=10.1103/PhysRev.7.355|nom=R. A.|cognom=Millikan}}</ref>
[[Fitxer:Millikan.jpg|alt=Retrat de Millikan|esquerra|miniatura|Robert A. Millikan pels volts de l'any 1923]]
 
=== Vida posterior ===
 
Millikan era un home religiós i fill d'un [[Ministre (protestantisme)|ministre]], en la seva vida posterior Millikan va defensar fermament una relació complementària entre la [[Cristianisme|fe cristiana]] i la [[ciència]].<ref>{{Ref-publicació|article=Who's Who In America|url=https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Marquis_Who%27s_Who&oldid=1031999587|data=2021-07-05|llengua=en|cognom=Millikan|nom=Robert Andrew|publicació=Who's Who In America}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Adherents.com - Online Payday Loans - Same Day Payout|url=https://www.adherents.com/|consulta=2021-07-12|llengua=en}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=The Nobel Prize in Physics 1923|url=https://www.nobelprize.org/prizes/physics/1923/millikan/biographical/|consulta=2021-07-12|llengua=en-US}}</ref><ref>{{Ref-llibre|títol=Evolution in science and religion|url=http://worldcat.org/oclc/1249703293|isbn=0-8046-1702-3|nom=Millikan, Robert Andrews,|cognom=1868-1953.}}</ref> Va tractar-ho en les seves ''Terry Lectures'' a [[Universitat Yale|Universitat de Yale]] entre el 1926 i el 1927, publicades com ''Evolution in Science and Religion'' (Evolució en Ciència i Religió).<ref>{{Ref-llibre|títol=Evolution in science and religion|url=http://worldcat.org/oclc/886600730|editorial=Yale University Press|data=2009|isbn=978-0-300-13568-8|nom=Millikan, Robert|cognom=Andrews.}}</ref> Va ser un teista cristià i defensor de [[Evolució teista|l'evolució teista]].<ref>{{Ref-llibre|títol=Religious beliefs of American scientists|url=http://worldcat.org/oclc/844861001|editorial=Greenwood Press|data=1971|isbn=0-8371-4693-3|nom=Long, Edward Le|cognom=Roy.}}</ref> Una de les seves creences més polèmiques va ser [[Eugenèsia|l'eugenèsia]]. Va ser un dels patrons inicials de la Human Betterment Foundation i va elogiar [[San Marino (Califòrnia)|San Marino]], [[Califòrnia]], per ser "el destacament més occidental de la civilització nòrdica ... [amb] una població que és el doble d'anglosaxona que l'existent a [[Nova York]], [[Chicago]], o qualsevol de les grans ciutats d’aquest país."<ref>{{Ref-web|títol=Judgment At Pasadena|url=https://www.washingtonpost.com/wp-srv/WPcap/2000-03/16/076r-031600-idx.html|consulta=2021-07-12}}</ref>
[[Fitxer:Robert A. Millikan 1954.png|alt=Retrat de Millikan|esquerra|miniatura|Robert pels volts de l'any 1953]]
 
=== Mort i llegat ===
 
[[Tektronix]] va batejar un carrer del seu campus de [[Portland]], [[Oregon]], en honor a Millikan, amb un carrer anomenat Millikan Way a l'estació estació MAX de línia blava MAX de Portland.
[[Fitxer:MillikanBuilding2010.jpg|miniatura|L'antigament anomenada Biblioteca Millikan a Caltech l'any 2010 (reanomenada Caltech Hall l'any 2021)]]
 
==== Controvèrsia sobre l'eugenèsia ====
 
== Recerca científica ==
[[Fitxer:Millikan’s oil-drop apparatus 1.jpg|miniatura|esquerra|Aparell dissenyat per Millikan per a l'experiment amb la gota d'oli ([[1909]]-[[1910]]).]]
Va estudiar al principi la [[radioactivitat]] dels [[mineral]]s d'[[urani]] i la descàrrega en els [[gas]]os. Després, va realitzar investigacions sobre radiacions ultraviolades.
 
1.286

modificacions