Enllaç peptídic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m Correccions lingüístiques
Línia 9:
A causa del caràcter parcial de doble enllaç, l'enllaç C-N entre el carboxil i el nitrogen és rígid. Si bé un enllaç simple C-N sol tenir una longitud de 1.45Å, i un enllaç doble C=N sol tenir una longitud de 1.25Å, els enllaços peptídics solen tenir una longitud de 1.33Å.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Berg|nom=Jeremy M.|cognom2=Tymoczko|nom2=John L.|cognom3=Stryer|nom3=Lubert|article=Primary Structure: Amino Acids Are Linked by Peptide Bonds to Form Polypeptide Chains|llengua=en|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK22364/|data=2002}}</ref> Aquest valor intermedi ens indica que l'enllaç té aproximadament un 40% d'enllaç simple i un 60% d'enllaç doble aproximadament.
[[Fitxer:Peptide group resonance.png|miniatura|[[Ressonància (química)|Estructures de ressonància]] d'un enllaç peptídic en configuració trans|esquerra]]
AlEn ser un enllaç rígid, les configuracions [[Estereoquímica|cis i trans]] són possibles. A la natura trobem molta més abundància d'enllaços trans, ja que tenen menys repulsió entre les cadenes laterals. Aproximadament hi ha una proporció cis:trans de 1:1000. En la [[prolina]] aquesta proporció és una mica diferent, ja que l'anell cíclic de la prolina s'uneix a l'esquelet del pèptid, estabilitzant l'enllaç cis, sense arribar a fer-lo tan estable com el trans. En presència de prolina trobem una proporció cis:trans de fins a 1:4. En el cas de que la proteïna estigui desplegada, les transicions cis-trans són possibles.
[[Fitxer:Planar peptide group uk.svg|esquerra|miniatura|Els angles dihedres se solen anomenar Ψ i φ]]
A pesar de que l'enllaç carboxil-N sigui rígid, no ho són pas l'enllaç entre el nitrogen i el carboni alfa C<sub>α</sub>-N ni l'enllaç entre el carboxil i el caboni alfa anterior C<sub>α</sub>-C. D'aquesta manera, podem entendre l'enllaç peptídic com una sèrie de plans rígids que poden rotar. Aquesta rotació permet que la cadena d'aminoàcids s'organitzi de forma tridimensional i acabi donant lloc a l'estructura secundària i terciària de les proteïnes. L'angle que forma un aminoàcid amb el següent se sol anomenar angle dihedre o angle de torsió