VHS: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp
m Correccions
Línia 102:
 
== Reemplaçament de les noves tecnologies ==
A principi del {{segle|XXI}}, les videogravadores de VHS van deixar de comercialitzar-se a gran escala, alen ser substituïdes pels nous formats d'emmagatzament òptic. El videodisc digital DVD com a mitjà de difusió començà a fer-se popular, gràcies als avantatges que suposava la seva tecnologia sobre els mitjants magnètics, com podria ser la menor degradació de la gravació amb el pas del temps o el fàcil copiatge que s'oferia. Tanmateix, en els anys [[2000]] i [[2005]], encara s'usava la tecnologia VHS com a alternativa al DVD, i les companyies productores distribuïen les seves pel·lícules en ambdós formats. Tot i així, l'any 2007, a causa de la comercialització d'altres medis de gravació (TiVo i el [[Video on demand|Video On Demand]] de televisió per cable) ja no calia el VHS: aleshores el DVD va començar a comercialitza-se massivament, i el VHS va deixar de fabricar-se a, fins que finalment l'any 2016, l'empresa japonesa Funai Electric, l'única empresa que seguia frabricant el producte, va cessar la producció de sistemes de reproducció i de cintes VHS, arran de la dificultat de continuar adquirint els diferents components a més de la baixa demanda.
 
A més a més, amb la popularització de [[YouTube]] i derivats, va sorgir el costum de convertir a format digital programes de televisió en gravacions antigues per a publicar-los sense ànim de lucre a [[Internet]], pel que les gravadores VHS es venen integrades amb un reproductor DVD. No obstant, també es comercialitzen unitats denominades DVR que son similars a les [[VCR]] magnètiques, ja que realitzen les mateixes funcions: permeten gravar des d'alguna font de [[Vídeo|vídeo analògica o digital]] afegint senyals de televisió oberta i [[Televisió per cable|cable]], que s'emmagatzemen en un disc dur IDE, que permet la seva edició posterior utilitzant una [[memòria RAM]] intermèdia de poca capacitat abans de poder concloure amb la seva total edició o preparació per emmagatzemar-lo novament en el seu disc dur intern per a posteriorment buidar el seu contingut en un DVD convencial o regravable, que, amb aquest últim dispositiu d'emmagatzament, permet que s'assembli al funcionament de les cintes magnètiques de VHS, que es podien regravar. Tanmateix, el procés en el DVR per al seu gravat final el fa menys versàtil que el VHS, ja que l'operador del senyal digital pot prohibir gravar programes sota la llicència registrada, regió o situació semblant.