Diferència entre revisions de la pàgina «Villaviciosa»

Sense canvi de mida ,  fa 6 mesos
m
Correccions
m (Tipografia)
m (Correccions)
 
[[Fitxer:Priesca3.jpg|miniatura|esquerra|Interior de l'església de [[Església de San Salvador (Priesca)|San Salvador de Priesca]]]]
En el {{segle|XIV|s}}, el territori passa a denominar-se ja com Villaviciosa, prenent aquest nom per la fertilitat que tenien les seves terres, que oferia una abundància de productes. També durant aquest segle les gents del municipi donarien suport al bisbe Guterre en la seva lluita contra el comte de [[Gijón]], salvaguardant els interessos del príncep Enric. Ja a la fi del [[segle XV]] un esdeveniment marca la vida de la vila, i aquest no és altre que l'incendi que va assolar la Capital destruint-la per complet. Per aquest motiu els [[Reis Catòlics]] expedeixen un document mitjançant el qual lliuren una quantitat de diners amb la finalitat de reconstruir tota la zona. Es té constància durant aquesta època, de l'existència d'un hospital en els voltants del temple de Santa María, alen ser el concejo lloc de passada en el peregrinar a [[Santiago de Compostel·la|Santiago]] per la ruta de la Costa.
 
El {{segle|XVI}}, deixa en Villaviciosa un dels successos més rellevants dintre de la història del concejo, que és el desembarcament i allotjament a la vila de l'emperador [[Carles I d'Espanya]] en [[1517]]. El monarca, va arribar a port en [[Tazones]] per culpa d'una tempesta que va fer variar el rumb que seguia tota la cort a [[Santander (Cantàbria)|Santander]]. Una vegada en el concejo es va dirigir juntament amb la seva germana Leonor cap a la Vila allotjant-se en la casa de Rodrigo de Hevia, en la qual va romandre tres dies i quatre nits completes, rebent durant la seva estada als regidors del concejo. Passats aquests tres dies, va abandonar el concejo per terra en direcció a [[Colunga]].
 
=== Segle {{Romanes|XIX}} fins ara ===
El {{segle|XIX}} ens deixa en el concejo les conseqüències de la [[guerra de la Independència espanyola|guerra de la Independència contra França]], sofrint la vila nombrosos atacs, assolint ocupar els francesos el territori durant diverses ocasions, fins que se'ls va expulsar definitivament. En [[1835]] s'instaura definitivament l'ajuntament constitucional, desapareixent els poders concejils que van ser ocupats durant molt temps per famílies poderoses. A la fi de segle una nova classe social emergeix en la zona, la [[burgesia]] liberal, que origina al seu torn el naixement d'un sindicalisme obrer molt revolucionari. L'activitat comercial creix de manera considerable gràcies a l'emplaçament de la seva ria, navegable llavors. Ja en el {{segle|XX|s}}, la [[dictadura de Primo de Rivera]] porta una nova urbanització sent de destacar la portada d'aigües i la creació de les escoles graduades. La república té en el concejo un dels bastions més reaccionaris, alen ser els seus regidors majoritàriament monàrquics.
 
La [[guerra civil espanyola|guerra civil]] durà en Villaviciosa 15 mesos, acabant el 19 d'octubre de 1937, amb la presa de la vila per les tropes nacionals. Als temps actuals ens deixen una important indústria alimentosa ([[llet]] i [[sidra]]), així com una major dependència del sector turístic, gran reactivador econòmic del concejo, el qual ens oferix uns espectaculars paisatges, tant en la zona interior com en la part costanera, on les seves platges són de les més visitades de tot el [[Astúries|Principat]].
2.411.153

modificacions