Batalla de Poitiers (732): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Importància macrohistòrica: l'article no és neutral i hi falten referències
Robot posa data a plantilles de manteniment
Línia 27:
}}
{{Conquesta Omeia d'Hispania}}
La '''Batalla de Poitiers''' (moltes vegades anomenada '''Batalla de Tours''', i coneguda en el món àrab com a '''Balat aix-Xuhadà''' o ''Calçada dels Màrtirs''), va tenir lloc el [[10 d'octubre]] de l'any [[732]] entre les forces comandades pel líder [[francs|franc]] [[Carles Martell]] i un exèrcit islàmic comandat per [[emir|l'emir]] [[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí]] entre les ciutats de [[Tours]] i [[Poitiers]], a [[França]]. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí fou mort. Aquesta batalla aturà l'expansió cap al nord de l'[[islam]] des de la [[península Ibèrica]] i és considerada per molts historiadors com un esdeveniment d'importància [[macrohistòric]]a,{{Cal citació|data=juliol de 2021}} pel fet que probablement va aturar la invasió d'Europa pels musulmans i hi va preservar el cristianisme com la fe dominant durant un període en què l'Islam arrasava les restes dels antics imperis romà i persa.
 
== Combatents ==
Línia 35:
== Antecedents ==
[[Fitxer:Map of expansion of Caliphate.svg|miniatura|esquerra|Era del [[Califat]] unificat {{llegenda|#a1584e|Expansió sota [[Mahoma|Muhammad]], 622-632}} {{llegenda|#ef9070|Expansió durant els [[Califes ar-rāshidūn]], 632-661}} {{llegenda|#fad07d|Expansió durant el [[Dinastia Omeia|Califes Banū Umayya]], 661-750}}]]
Els [[musulmà|musulmans]] al nord de la [[península Ibèrica]] havien arrasat fàcilment [[Septimània]]: havien pres la seva capital, [[Narbona]], que van anomenar ''Arbuna'', i van donar unes condicions honorables als seus habitants, majoritàriament [[arrians]].{{CN|data=juliol de 2021}} Ràpidament van pacificar el sud, on van establir el [[Llista de valís d'Arbuna|valiat d'Arbuna]], i amenaçaren durant uns anys els territoris francs.
 
[[Odó el Gran|Eudes o Odó el Gran]], duc d'Aquitània, havia derrotat decisivament una important força d'invasió el [[712]] en la [[Batalla de Tolosa (712)|Batalla de Tolosa]], però les ràtzies àrabs continuaren, i arribaren l'any [[725]] a la [[ciutat d'Autun]] a la [[Borgonya]]. Amenaçat pels àrabs pel sud i pels francs al nord, Odó el Gran s'alià amb [[Uthman ibn Naissa]] (primer [[Llista de valís d'Arbuna|valí d'Arbuna]]), anomenat ''Munusa'' pels francs, l'[[emir]] berber en el que més tard seria [[Catalunya]]. Com a tribut, Odó donà la seva filla Lampade en matrimoni a Uthman per segellar l'aliança, i les ràtzies àrabs als Pirineus (la frontera sud de n'Odó) s'aturaren.
Línia 59:
 
== Importància macrohistòrica ==
Contemporanis cristians, des de [[Beda]] fins a [[Teòfanes Isàuric]], van registrar curosament la batalla i van ser ràpids en extreure'n el que veien com les implicacions. Estudiosos posteriors tals com [[Edward Gibbon]] opinaren que, si en Carles hagués caigut, els àrabs haurien conquerit fàcilment una [[Europa]] dividida. En Gibbon va escriure que "Una marxa victoriosa s'havia prolongat mil milles des de [[Gibraltar]] fins a les ribes del [[riu Loira|Loira]]; la repetició d'un espai igual hauria dut els [[Sarraí|sarraïns]] als confins de [[Polònia]] i a les [[Highlands]] d'[[Escòcia]]; el [[Rin]] no és més impassable que el [[Nil]] o l'[[Eufrates]], i la flota àrab podria haver navegat sense una batalla naval fins a les boques del [[Tàmesi]]." Algunes estimacions modernes de l'impacte de la batalla s'han apartat de l'extrem de la posició de Gibbon, però la seva conjectura rep el suport de molts altres historiadors.{{Qui|data=juliol de 2021}}
 
Així doncs, atesa la importància que els registres àrabs de l'època donaren a la mort d'[[Abd-ar-Rahman al-Ghafiqi]] i a la derrota a [[Aquitània]], i a la consegüent derrota i destrucció de les bases musulmanes en el que ara és França, és molt probable que aquesta batalla tingués una importància macrohistòrica en aturar l'expansió de l'Islam a l'oest. Aquesta derrota va ser l'últim gran esforç de l'expansió islàmica mentre hi hagué encara un califat unit, abans de la caiguda de la dinastia dels [[omeies]] el 750, només 18 anys després de la Batalla de Poitiers. Gibbon i la seva generació d'historiadors estan probablement més encertats que la visió contemporània que pensa que la batalla no tingué un impacte històric més notable.{{Cal citació|data=juliol de 2021}} La història àrab, escrita durant aquell període i els següents set segles, deixa clar que la derrota i mort d'Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí es va veure, correctament, com una catàstrofe de grans dimensions. Això desmenteix els qui banalitzen la importància de la Batalla de Poitiers. Si Carles Martell hagués estat vençut a Poitiers, les conseqüències a llarg termini per al cristianisme europeu haurien estat probablement devastadores.{{Cal citació|data=juliol de 2021}}
 
== Referències ==