Fàbrica de Cal Gallifa: diferència entre les revisions

La nau de la fàbrica ha estat objecte de diverses intervencions arquitectòniques en els últims anys per tal de rehabilitar i readaptar l'antic espai als nous usos. Un cop definit el seu tancament el 1977, l'edifici va entrar en un procés de decadència i abandonament sense precedents fins a convertir-se en un edifici en ruïnes a principis dels anys 80. El 1987 l'ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada va adquirir l'edifici i les construccions annexes, i el 1992 va adquirir els terrenys dels voltants propietat de la família Gallifa amb l'objectiu de destinar-los a zona verda. El 1993 es van dur a terme les primeres reformes a la planta baixa amb l'objectiu de crear una zona polivalent per a activitats múltiples. La sala principal ocupava les dues terceres parts de la planta, i l'altra tercera part era destinada a escenari, magatzems i camerinos. També es va reformar part de la teulada amb encavallades metàl·liques. L'any 1998 es va fer una segona consolidació estructural amb la formació del CIO (Centre d'Iniciatives per a l'Ocupació). L'any 2000 es va aprovar un tercer pla de reformes destinat a rehabilitar la primera planta amb l'objectiu de crear una biblioteca municipal. Paral·lelament es va aprovar un projecte d'urbanització de l'accés i la creació d'un nou nucli de comunicacions i accessos a la façana sud, preveient enderrocar coberts annexos a la façana nord i est per tal de recuperar obertures.<ref name="inventari"/> El 2016 es va restaurar part de la xemeneia, una de les més altes de Catalunya, que es conserva pràcticament intacta, amb una inversió d'uns 22.000 euros.<ref name="PuntAvui"/>

 

 

== Referències ==