Serra de Miramar: diferència entre les revisions

La serra de Miramar és un conjunt tabular, enlairat per sobre dels materials paleozoics. Es tracta d'un relleu calcari diferenciat que pertany a la [[Serralada Prelitoral Catalana]] d'uns 3013 km de longitud en direcció NE-SW, situada entre elsel riusriu [[Francolí]] i Gaià.Aquestsel rius[[Coll lade separanCabra al(Cabra SWdel Camp|coll de Cabra]], que la separen, respectivament, de les [[Muntanyes de Prades]] i al NESW, i de la [[Serra deserra BrufaganyaVoltorera]], ial [[Serra d'Ancosa|d'Ancosa]]NE.

El paper d' aquestesAquestes muntanyes éscreen el deuna pantalla orogràfica que dificulta l'entrada de l'aire procedent de l'interior. Només entra per alguns portells com el coll de Cabra i l'estret de [[la Riba]]. D'altra banda, l'alçada modifica notablement el comportament dels principals elements climàtics.

Les masses d'aire procedents de la [[Mediterrània]] tenen més força que les de l'[[Atlàntic]] en aquesta part de Catalunya,; per tant, les borrasques d'aquesta última procedència provoquen pluges més intenses, que en ocasions presenten un caràcter catastròfic. Els aiguats es produeixen de manera periòdica. Aquestes muntanyes fan de barrera a les masses humides del mediterrani cap a l' interior, de manera que afecten a les precipitacions de la [[Conca de Barberà]], i atemperen la influència de la Mediterrània .

==Rius i Aigüesaigües==

Alguns dels més significatius són la Rasa[[rasa d'de les Aligueres]], el Torrent[[torrent dels Masos]] al vessant sud, i la Rasa[[rasa de Sant Miquel]], Rasa[[rasa d' ende Toni]] i la Rasa[[rasa de les Hortènsiesl'Hortènsia]] al vessant septentrional.

El tossal Gros conté una zona [[PEIN]] degut a que el seu paisatge vegetal constitueix una mostra típica de les comunitats secundàries i permanents del país de [[alzinar|l'alzinar litoral]], com els [[garric|garrigars]], les [[màquia|màquies]] i les [[brolla|brolles]]. També presenta una elevada diversitat faunística caracteritzada per l'ornitofauna i per la presència d'alguns rèptils de gran interès com la [[bívia]] o [[lludrió]] (''Chalcides bedriagai''). La zona PEIN, que té 177,71 ha de superfície, es troba repartida entre els municipis de [[Figuerola del Camp]] , [[Montblanc]] i [[Barberà de la Conca]]..

En aquesta zona, hique trobemforma altrespart indretsde d'interèsla a part[[Ruta del tossalCister]], Groshi trobem indrets d'interès. Un d'ells és la visita a la zona on es situava l'antic poble de [[Prenafeta]] amb les ruïnes del castell i les restes d'una petita església del segle XIII que encara està en peu. Al peu de la serra i al costat de la carretera N-240 també hi trobem la pedania de [[Lilla (Montblanc)|Lilla]].

El GR175, conegut com [[Ruta delGR Cister175]], travessa la serra en la etapa que uneix els monestrismonestirs de [[Santes Creus]] i [[Monestir de Poblet|Poblet]] .

Entre els esports que s' hi poden practicar destaquem el [[senderisme]]; onhi trobem diverses etapes del [[RutaGR del Cister|GR-175]], i del [[GR 7]], a més de diverses excursions com sónara l 'ascensió al Tossal Gros.

També destaquem les pistes ciclables per a la pràctica de [[Bicicleta de muntanya]] o BTT, com són lael mateixamateix [[RutaGR del Cister]]175, que ascendeix la serra pel Coll de Prenafeta seguint el [[GR 7]] , i altres recorreguts com la mateixa l'ascensió al Tossal Gros o recorreguts integrals per la serra.