Diferència entre revisions de la pàgina «Serps»

4.437 bytes afegits ,  fa 2 mesos
Rv
(Es desfà la revisió 27788133 de 62.57.25.155 (Discussió))
Etiquetes: Desfés Revertida
(Rv)
Etiqueta: Reversió manual
La majoria de les serps es reprodueixen ponent [[ou (biologia)|ous]] ([[ovoviviparisme]]), però algunes espècies han desenvolupat un tipus de [[viviparisme]]. El cos de la mare reté els ous fins que les cries estan totalment formades per viure d'una manera independent. En alguns casos el grup sencer dona a llum cries totalment formades, mentre que altres grups poden estar formats per membres que donen a llum cries formades, com per membres que ponen ous. Per exemple, dins de la família ''[[Boidae]]'' totes les boes pareixen animals ja formats, mentre que els [[pitó (serp)|pitons]] ponen ous.
 
== Diversitat ==
==
Les serps presenten una [[radiació adaptativa]] gairebé tan àmplia com els [[saure|llangardaixos]], encara que la variació estructural no és tan gran.
[[Fitxer:Eunectes murinus.jpg|miniatura|[[Anaconda]] ''(Eunectes murinus)''.]]
 
=== Boes i pitons ===
Les famílies dels [[bòids]] i dels [[pitònids]] reuneixen les espècies més primitives de serps, com ho prova el fet que encara conservin rudiments de potes posteriors.
No tenen verí i maten a les seves preses per constricció, enrotllant al seu voltant fins que s'asfixien.
Inclouen les serps actuals més voluminoses, com l'[[anaconda]] i el [[pitó reticulada|pitó reticulat]].
Els pitons mesuren normalment entre 1 i 6 [[Metre|m]], encara que algunes espècies estan entre les serps més llargues existents, el pitó reticulat ostenta el rècord de la serp més llarga, amb 10,32 m.
[[Fitxer:ElapheScalarisHead-20030407-Spain.jpg|miniatura|[[Serp blanca]] (''Elaphe scalaris'').]]
 
=== Colobres ===
La majoria de les serps vivents pertanyen a la [[família]] dels [[Colubridae]], que comprèn moltes espècies inofensives i de mitja grandària com la [[colobra d'aigua]] europea (''Natrix maura''), la serp llisa meridional'' (Coronella girondica)'' o la [[serp blanca]] (''Elaphe scalaris''), i algunes moderadament verinoses, amb dents situades en la part posterior de la boca, com la [[serp verda]] (''Malpolon monspessulanus''); la serp arborícola del Cap (''Dispholidus'') és una de les poques espècies la mossegada de la qual pot ser mortal per a l'home.
[[Fitxer:Snake in basket.jpg|miniatura|[[Cobra]] d'ulleres ''(Naja naja)''.]]
 
=== Cobres, mambes i corals ===
La família dels [[Elapidae]] inclou les [[cobres]], les [[serps de corall]], les [[Mamba negra|mambes ]]<nowiki/>com la [[mamba negra]] i les [[serp marina|serps marines]] totes elles extremadament verinoses i potencialment mortals per a l'home, els ullals són petits i estan situats en la part davantera de la boca; el seu verí té una acció principalment [[neurotòxica]].
Totes les serps verinoses australianes pertanyen a aquest grup.
Els elàpids terrestres són similars als colúbrids; gairebé tots tenen cossos llargs i fins, caps coberts per grans escates i no sempre diferenciades del coll, i ulls amb pupil·les rodones.
A més, el seu comportament és, en general, bastant actiu, i moltes espècies són ovípares.
Les mambes ''(Dendroaspis)'' són arborícoles i són molt àgils i ràpides.
Les serps de corall posseeixen els seus vius colors d'advertiment, ja que són molt verinoses (aposematisme), entre els quals predominen groc, vermell i negre, no són molt perilloses per a l'home, ja que són de petita grandària i obren poc la boca, cosa que fa difícil que puguin mossegar. Les cobres (''Naja'' i ''Ophiophagus'') són molt conegudes pel seu aspecte amenaçant i la seva mossegada; habiten en zones tropicals i desèrtiques del sud de l'[[Àsia]] i de l'[[Àfrica]]; despleguen una espècie de "caputxa" a la zona del cap i el coll quan estan irritades o en perill, gràcies a les llargues costelles cervicals, és un gest d'advertiment davant un possible enemic.
[[Fitxer:Bitis gabonica rhinoceros.JPG|miniatura|[[Escurçó]] del [[Gabon]]'' (Bitis gabonica)''.]]
 
=== Escurçons i cròtals ===
La [[família]] dels [[vipèrids]] comprèn els [[escurçons]] del Vell Món i els [[Cròtal|cròtals]], principalment americans, totes elles són molt verinoses i amb dos ullals proveïts d'un canal que actuen com [[agulla hipodèrmica|agulles hipodèrmiques]] quan mosseguen per injectar verí.
El verí té una acció principalment [[hemòlisi|hemolítica]].
Els ullals són molt llargs i es pleguen contra el paladar quan la boca està tancada desplegant ràpidament quan la serp es disposa a atacar a la presa.
El cap és triangular i ample, i els ulls tenen la pupil·la vertical.
La majoria retenen els ous que contenen a les cries a l'interior del cos donant a llum a les cries després de l'eclosió dels ous des de l'interior del cos, és a dir, són ovovivípares.
 
Entre les seves espècies destaquen els escurçons europeus (Viperidae), els animals més verinosos del continent, els escurçons banyuts africans'' (Cerastes''), l'[[àspid]], els escurçons del [[Gabon]] (''[[Bitis (gènere)|Bitis]]'', amb els ullals més llargs de totes les serps), les serps de cascavell americanes (els [[cròtals]] ''[[Crotalus]]'', ''Lachesis''), etc.
 
== Evolució ==
1.266

modificacions