José Couso Permuy: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
amplio
Línia 25:
 
El 13 de desembre de 2010, Javier Couso,<ref name=EEUUasesiantoJavierCouso>[http://www.lamarea.com/2013/03/07/javier-couso-el-asesinato-de-mi-hermano-fue-un-mensaje-de-eeuu-a-los-periodistas-que-van-por-libre/ Javier Couso: “El asesinato de mi hermano fue un mensaje de EEUU a los periodistas que van por libre”], 7/3/2013, [[La Marea]]</ref> germà de José Couso, va denunciar davant de la [[Ministeri Públic|Fiscalia]] de Madrid, en el seu nom i en el de la seva família, als membres del govern espanyol, la Fiscalia i la judicatura. Basant-se en la filtració, els va acusar de maniobrar perquè les peticions d'investigació i les denúncies no prosperessin a l'Audiència Nacional.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/familia/Couso/denuncia/Gobierno/jueces/fiscales/filtraciones/Wikileaks/elpepuesp/20101213elpepunac_4/Tes La familia de Couso denuncia a Gobierno, jueces y fiscales tras las filtraciones de Wikileaks], [[El País]], 13/12/2010</ref> La denúncia de la família de José Couso<ref>{{Ref-web |url=http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201012/13/espana/20101213elpepunac_2_Pes_PDF.pdf |títol=Denuncia de la familia de José Couso |consulta=2017-03-25 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20110408030856/http://www.elpais.com/elpaismedia/ultimahora/media/201012/13/espana/20101213elpepunac_2_Pes_PDF.pdf |arxiudata=2011-04-08 }}</ref> es va interposar contra el govern i la Fiscalia perquè entenia que: "ser indicatius de l'existència d'una conspiració o concert delictiu entre funcionaris de l'Administració i alts càrrecs espanyols, d'una banda, i funcionaris d'una potència estrangera per una altra part".<ref>[http://www.elpais.com/articulo/espana/familia/Couso/denuncia/Gobierno/jueces/fiscales/filtraciones/Wikileaks/elpepuesp/20101213elpepunac_4/Tes La familia de Couso denuncia a Gobierno, jueces y fiscales tras las filtraciones de Wikileaks]</ref> Aquesta denúncia va ser arxivada per no tenir fonament en no apreciar comportament delictiu per part dels denunciats.
 
=== Posteriors recursos ===
El 2015 l'Audiència Nacional arxivava definitivament la causa, deixant sense efecte les ordres de detenció internacionals contra els militars estadounidencs. El tribunal ho basava en una jurisprudencia recent del [[Tribunal Suprem]] sobre els [[crim de guerra|crims de guerra]] al [[Tibet]].<ref>{{ref-publicació |títol=El juez Pedraz cierra el caso Couso por la reforma de la justicia universal |publicació=RTVE.es |data=9 juny 2015 |url=https://www.rtve.es/noticias/20150609/juez-pedraz-cierra-caso-couso-reforma-justicia-universal/1159280.shtml |consulta=16 juliol 2021 |llengua=castellà}}</ref>
 
A l'octubre de 2016 la sala segona del Tribunal Suprem confirmava la sentència de l'Audiència Nacional de carència de jurisdicció sobre un conflicte armat internacional tot i que lamentava la poca cooperació per part dels tribunals nord-americans i reconeixia el fet de s'havia produït un delicte internacional.<ref>{{ref-publicació |títol=El Tribunal Supremo confirma el sobreseimiento de la causa del cámara José Couso y rechaza presentar cuestión inconstitucionalidad |publicació=Noticias Judiciales |data=27 d'octubre de 2016 |url=https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Noticias-Judiciales/El-Tribunal-Supremo-confirma-el-sobreseimiento-de-la-causa-del-camara-Jose-Couso-y-rechaza-presentar-cuestion-inconstitucionalidad |consulta=16 juliol 2021 |autor=Consejo General del Poder Judicial |llengua=castellà}}</ref>
 
Al desembre de 2019 la família presentava un recurs al [[Tribunal Europeu de Drets Humans]] després de que el [[Tribunal Constitucional]] confirmés al juny del mateix any l'arxivament de la causa iniciada a l'Audiència Nacional.<ref>{{ref-publicació |títol=La familia de José Couso recurre al tribunal de Estrasburgo en un intento de reactivar la causa |publicació=RTVE.es |data=23 desembre 2019 |url=https://www.rtve.es/noticias/20191223/familia-jose-couso-recurre-tribunal-estrasburgo-intento-reactivar-causa/1994368.shtml |consulta=16 juliol 2021 |llengua=castellà}}</ref>
 
A partir de la sentència del Tribunal Suprem de 2016, que reconeixia l'existència del fet delictiu, la família va iniciar un altre procés paral·lel contra l'Estat espanyol. En aquest cas a la Sala Contenciosa-Administrativa de l'Audiència Nacional. El 2020 aquesta sala sentenciava que l'estat no havia fet prou activitat diplomàtica per reclamar jutícia als [[Estats Units d'Amèrica]] així com la passivitat en les investigacions i no haver brindat suficient protecció diplomàtica a un periodista en exercici de les seves funcions.<ref>{{ref-publicació |cognom=Águeda |nom=Pedro |títol=La Audiencia Nacional falla que el Estado abandonó a la familia de José Couso frente a Estados Unidos |publicació=elDiario.es |data=20 gener 2020 |url=https://www.eldiario.es/politica/audiencia-nacional-gobierno_1_1087626.html |consulta=16 juliol 2021 |llengua=castellà}}</ref>
 
Contra aquesta sentència l'[[Advocacia General de l'Estat]] va presentar recurs el 2021 però no el va guanyar. Resultant en una indemnització final de més de 182.000 euros per a la dona i els fills del camerògraf.<ref>{{ref-publicació |títol=El Supremo obliga al Estado a indemnizar con 182.000 euros a la viuda e hijos de Couso |publicació=Contrainformacion.es |data=16 juliol 2021 |url=https://contrainformacion.es/supremo-obliga-estado-indemnizar-182-000-euros-viuda-e-hijos-de-couso/ |consulta=16 juliol 2021 |llengua=castellà}}</ref>
 
== Llegat ==