Tommaso Campanella: diferència entre les revisions

Va participar en una conspiració contra la dominació espanyola (1598). Detingut i després d'un complicat i duríssim procés polític i eclesiàstic fou acusat de rebel·lió i heretgia. El virrei espanyol i la jerarquia eclesiàstica, el 1602, el condemnaren a cadena perpetua. Fou empresonat al [[Castell Nou de Nàpols|Castell Nou]] de Nàpols durant un llarg període de vint-i-set anys. Va ser durant aquest empresonament que dedicà totes les energies a la producció literària en camps de la filosofia, la teologia, la política i l'astrologia. També a refer les obres confiscades per la [[Inquisició]]. Produccions que incrementaren el seu prestigi internacionalment. Després de múltiples gestions i la intervenció del papa [[Papa Urbà VIII|Urbà VIII]], finalment fou alliberat. Residí un temps a Roma, però fou objecte d'hostilitats pels seus plantejaments així com d'una possible extradició a Nàpols. Marxà, el 1634, a París on fou rebut en tots els honors pel [[Armand Jean du Plessis de Richelieu|Cardenal Richelieu]] i el rei [[Lluís XIII de França|Lluís XIII]]. Aquest li concedí una pensió. En uns temps en què el regne de França mantenia una forta oposició política vers la monarquia espanyola. També fou ben acollit pels cercles literaris i científics francesos, tot i la sorpresa que despertaven algunes idees visionàries de Campanella. El 1639 morí a Paris Tomasso Campanella.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Mondolfo|nom=Rodolfo|títol=Tres filósofos del Renacimiento (Bruno, Galileo, Campanella)|data=1947|editorial=Editorial Losada|lloc=Buenos Aires}}</ref> <ref name=":0">GONZÀLEZ GARCÍA, Moisés "Introducción" a CAMPANELLA, Tommaso, ''La política'', Madrid: Alianza, 1991, p. 8 - 40 <nowiki>ISBN 84-206-0536-0</nowiki></ref>

Admirador de [[Joaquim de Fiore]] i [[Bernardino Telesio]], dos heterodoxos, i coneixedor de la magia lligada al judaisme (en la qual va ser iniciat per un rabí a Nàpols), el seu pensament va atreure ben aviat l'atenció de la Inquisició, que va condemnar les seves idees.

A aquesta ''Civitas solis, appendix Politiae, Idea reipublicae philosophicae,'' publicada el 1623'','' exposà com organitzar aquest estat ideal governat pel poder, la saviesa i l'amor. Obra que, escrita com una utopia, té un objectiu pragmàtic i polític. La idea central de Campanella és cercar la via per assolir una societat organitzada de tot el gènere humà que veu com la forma «més feliç i senzilla» que podia concebre's. En una república on béns, educació, treball, aliments, i altres recursos són comuns. Única manera d'evitar l'instint de possessió i rapinya origen de tantes guerres. Fonamentada en el pensament i la raó que és allò que caracteritza i diferència a l'èsser dels animals. Un poderós alçaprem que pot fer que aquest ésser humà, es converteixi en el constructor del món i senyor de tota cosa. <ref name=":0" /> <ref name=":1">{{Ref-llibre|cognom=Ferreter Mora|nom=Josep|títol=Diccionario de Filosofia|data=1964, Tom I|editorial=Editorial Sudamericana|lloc=Buenos Aires|pàgines=250}}</ref>

Tomaso Campanella dissenyà a la seva obra un model d'organització politicosocial adreçat no sols a Europa sinó a tota la humanitat. Considerava que la separació del món en diferents estats era una de les causes fonamentals dels problemes de la humanitat. Per superar aquesta situació calia unir tots els pobles mitjançant la construcció d'un nou ordre mundial que havia d'estar basat en la unitat social, política i religiosa. Un plantejament que era contrari al moviment coetani de construir grans i forts estats com Espanya, França o la Gran Bretanya. El dominic i filòsof calabrès ,que coneixia de ben a prop la situació real de la majoria de la població, pretenia posar remei a les desgràcies de la humanitat mitjançant la instauració d'un ordre nou que portaria la pau universal en establir una única i suprema autoritat per a tots els pobles, la saviesa dels quals la faria obrar bé i justament. <ref name=":0" /> <ref name=":1" />