Txitximeques: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correccions ortogràfiques
mCap resum de modificació
Línia 3:
Més específicament, però, avui dia s'utilitza el terme '''txitximeca jonaz''' per referir-se al poble indígena que habita al municipi de San Luis de la Paz, a l'[[estat de Guanajuato]], al centre de [[Mèxic]]. Ells es diuen ''úza'' (indi) o el plural ''ézar'' en la seva llengua, encara que en [[castellà]] utilitzen el gentilici txitximeca, txitximeco, tximeco o meco. El cens del [[2000]] va registrar 1.641 parlants de la llengua txitximeca, 1.443 dels quals residien a l'estat de Guanajuato, i 115 a l'[[estat de San Luis Potosí]]. La llengua pertany a la família otopame, de la branca de l'otomange; per tant, està molt relacionada amb altres llengües pames.
 
=== Història ===
Cap a l’edat mitjana formaren un estat amb sis reis. El primer rei fou Xooltl que regnava al començament del segle XIII; el segon fou Nopalzin (mort el [[1263]]), i el succeïren Tlohtzin ([[1263]]-[[1298]]), Quinatzin ([[1298]]-[[1358]]), Techotlalatzin ([[1358]]-[[1409]]) i el seu fill Ixtlilxochitl I ([[1409]]-[[1418]]). Després va passar als tepaneques i van governar els reis Tezozomoc (1418-1427), el seu fill Tayatzin (1427), el seu germà Maxtla (1427-1428) i Netzahualcoyotl (fill d'Ixtlilxochitl I) el 1428. Tot seguit va passar als asteques.
 
Línia 12:
El [[1546]] es va descobrir plata a [[Zacatecas]], i novament resistiren als espanyols fins que el [[1561]] l’expedició d'Ahumada els matà, penjà de la forca, mutilà i calmà per tal de convertir-los. Finalment, el [[1571]] el virrei Enríquez decideix declarar-los la guerra i fer esclaus perpetus al presoners malgrat l’oposició dels dominics. Fins i tot se’ls atreia amb falses promeses, i eren morts o esclavitzats. El [[1585]] foren definitivament pacificats de manera salvatge pel virrei Villamanrique, qui informà que les causes de les guerres txitximeca eren els soldats espanyols (ja n’hi havia 4.000 esclavitzats) amb corrupcions, comissions i malversacions.
 
===Enllaços externs===
* [http://www.cdi.gob.mx/index.php?id_seccion=1381 Pàgina dels txitximeca jonaz, del CDI], en castellà
 
{{ORDENA:Txitximeca}}
[[Categoria:Grups humans de Mèxic]]
[[Categoria:Grups otomangue]]